EL DIFÍCIL ART DE CURAR
Se’n parla molt del dolor i del sofriment per
es silencia la causa que els origina per ignorància. En una societat
majoritàriament que creu en l’evolució que ensenya que l’ésser humà és el
resultat de l‘atzarosa aparició d’una cèl·lula que ha anat evolucionat durant
milions d’anys fins arribar a l’homo sapiens i que es considera científicament
provada pels científics ateus. E. Galeano ha escrit quelcom molts curiós i
significatiu: “El futbol és l’única religió que no té ateus”. Per als
evolucionistes l`esser humà ha evolucionat fins allò que avui és: un animal
racional. Un animal que a diferència de les bèsties pensa. Com consideren que
el cervell humà ni més ni menys un
cervell animal evolucionat són incapaços
d’arribar a l’arrel del dolor i del sofriment.
El Dr. Fernando Martínez-Pintor, reumatòleg
que investiga el dolor, cita una anècdota molt reveladora de la incapacitat de
l’ésser humà per aprofundir en el tema del dolor: “A mi em truquen els pacients
per preguntar-me si ha sortit alguna cosa nova, “una pastilla de la felicitat”.
Aquesta pastilla és. exercici, relaxació, bona alimentació, dormir bé,
relacions agradables”. El Dr. Fernando Martínez-Pintor ofereix una teràpia que
pot servir per mitigar el dolor físic però no arriba a l’arrel del problema. Si
es desitja aprofundir en el tema del dolor estem obligats a anar als tres
primers capítols de Gènesi que és el primer llibre de la Bíblia. Si la
investigació es comença a fer sense prejudicis religiosos s’haurà avançat un
bon tros en el camí. La primera cosa que es descobrirà és que Adam de qui
procedeix la humanitat va ser creat per Déu amb independència dels animals.
Inclús Eva Déu la va crear a partir de la costella que va extreure de l’home.
Tots els éssers humans sense excepció procedim d’Adam. Acabada la creació el
Creador va contemplar l’obra de les seves mans “i va veure tot el que havia
fet, i heus aquí que era molt bo” (Gènesi 1: 31).
Déu va fer l’home “sense cap defecte de
fabricació”. El dolor es va presentar més tard. Malgrat que Déu va avisar que
si menjava el fruit de l’arbre prohibit moriria (Gènesi 2: 17), va desobeir i
va morir. La mort té dos aspectes: l’espiritual que va ser instantània i la
física va ser al cap de 930 anys (Gènesi 5: 5). A l’instant que Adam va morir
espiritualment van començar a aparèixer les malalties que demés
de causar dolor avisen que la mort aguaita a la cantonada.
El Dr. Fernando Martínez-Pintor diu que es
remeia el dolor “amb tractaments que no només son farmacològics, per això és
imprescindible saber neurociència”. El doctor citant Baselga, diu: “la majoria
dels càncers tenen darrere una persona que sofreix”. Sense cap intenció de
voler practicar intrusisme faig cas del que Jesús va dir: “Els sans no tenen
necessitat de metge, sinó els malalts” (Marc 2: 17). Un pacient en veure sobre
la taula del seu psiquiatre una Bíblia
li va dir al seu metge:”¿”Vosaltres els psiquiatres llegiu la Bíblia?” El Dr.
Smiley Blanton li va respondre: “No només la llegeixo, l’estudio. Si la gent
absorbís el seu missatge, molts psiquiatres anirien a l’atur”.
El Dr.
Fernando Martínez-Pintor li diu al
periodista que l’entrevista: “El que deia Voltaire: “He decidit ser feliç
perquè això és bo per la meva salut” i això implica tenir una ideació positiva
i posar-li un filtre al catastrofisme imperant”. Qui millor que Jesús pot ser
el filtre? “Per això us dic no us desficieu per la vostra vida” (Mateu 6: 25).
Hi ha moltes coses que us aclaparen: Unes són totalment privades: L’addicció
d’un fill a la droga, la filla adolescent embarassada, la mort d’un familiar o
de l’amic íntim, trobar-se a l’atur…Unes altres afecten a la comunitat: La
qualitat dels governants, la corrupció institucional, l’amenaça de guerra, la
inflació, les hipoteques, el canvi climàtic…Les solucions d’aquests problemes sovint
no són al nostre abast. Jesús ens diu: “No us desficieu”. No us deixeu
arrossegar pel pànic. Quan una situació ens desficia ens atreu com si fos un
iman. Eixamplem l’horitzó. Deixem de mirar l’aigua que amenaça amb engolir-nos i ens adonarem com el Pare celestial alimenta
els ocells i vesteix amb molta bellesa els lliris del camp. El desfici pel
present i el que genera la incertesa del futur fomenta la multitud de trastorns
mentals que essencialment són de caràcter espiritual. Com el cos i l’ànima són
inseparables, els trastorns de l’ànima repercuteixen en el cervell. Aquesta
relació els evolucionistes la ignoren.
Els incrèduls es desficien per totes les coses que tenen relació amb el cos, però
als qui creuen en Jesús els diu: “El Pare celestial sap que teniu necessitat de
totes aquestes coses. I cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia. I
totes aquestes coses us seran afegides. No us desficieu, doncs, pel demà,
perquè el demà ja portarà el seu desfici. Cada dia en té prou amb el seu mal” (Mateu
6: 25-34). Jesús que és l’Enviat del Pare per fer-nos participar del seu amor
ens diu: “La pau us deixo, la meva pau us dono. Jo us la dono, no pas com el
món la dóna. Que el vostre cor no us pertorbi, ni s’espanti” (Joan 14: 27).
La fe del salmista li fa escriure pel benefici
nostre: “Ara sé que el Senyor salva el seu ungit, Ell li respon des del cels de
la seva santedat, amb el poder salvador de la seva mà dreta. Uns confien en
carros, d’altres en cavalls, però nosaltres fem memòria del Nom del Senyor, el
nostre Déu. Aquells es dobleguen i cauen, però nosaltres ens alcem i romanem
drets” (Salm 20: 6-8).
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada