dissabte, 21 d’octubre del 2023

 

EPIDÈMIA DE SUÏCIDIS

La periodista Ima Sanchís li pregunta a l’escriptora Abigail Thomas: Quina és la pregunta més terrible que mai s’hagi fet? L’escriptora que va perdre el seu marit en un accident, li respon: “Si pogués tornar enrere i fer que l’accident d’en Rich no hagués succeït, ¿ho faria?…Vaig dubtar i vaig sentir que no mereixia viure”. El 10 de setembre es celebra el Dia Internacional del Suïcidi. En aquesta data els mitjans de comunicació s’encarreguen de parlar-ne molt d’això. Després l’interès informatiu decau fins arribar l’oblit, i esperar el proper 10 de setembre per treure-li el pols.

Coincidint amb la celebració del 2023 “el Conseller Manel Balcells va dir que volen intensificar la prevenció del suïcidi i ha anunciat que oferirà, atenció psicològica als familiars de persones  que s’han suïcidat” (Redacció de LA MAÑANA 8/09/2023). L’any 2022 a  Catalunya es van suïcidar 607 persones, un5% més que el 2021. El Conseller Balcells va dir: “Ningú és capaç de dir què passa exactament, però estem convençuts que hem d’actuar al màxim perquè no passi. Hi ha maneres de fer-ho i la prevenció el suïcidi és una d’aquestes eines. Hem d’intensificar-ho i tenir aquesta visió multifactorial”.

La Bíblia registra dos casos de suïcidis i dos d’intent. Cadascun dels relats aporta detalls que ens ajuden a entendre perquè algunes persones es suïciden i d’altres ho intenten. Ahitofel va ser conseller del rei David. Quan Absalon , fill de David, es va rebel·lar contra el seu pare, Ahitofel es va posar al servei del fill rebel.  “En aquells dies, el consell que donava Ahitofel era com quan algú consulta la paraula de Déu” (2 Samuel 16: 23). Ahitofel aconsellava a l’usurpador com es podria apoderar del tron del seu pare fugitiu. L’encertat consell d’Ahitofel va ser rebutjat pel que va donar Huxiai. Llavors, Ahitofel, ferit en el seu amor propi “quan ve veure que no havia estat seguit el seu consell, va albardar l’ase, i es va aixecar i va marxar a casa seva, i va donar disposicions sobre la seva casa, i es va penjar i va morir”(2 Samuel 17. 23).

El profeta Elies va obtenir   una aclaparadora victòria sobre els profetes de Baal. La reina Jezabel el va amenaçar de mort i va fugir. “i la seva ànima demanava de morir. I va dir: prou, et prego Senyor, pren la meva ànima perquè no sóc millor que els meus pares” (1 Reis 19: 1-4). El nom del profeta Jonàs és prou conegut. Déu l’envia a Nínive a predicar un missatge de penediment. En adonar-se que Déu no anava a destruir-la el profeta es va enutjar amb Déu per haver estat misericordiós amb la ciutat impia: “Ara, doncs, Senyor, et prego que em prenguis la vida, perquè és millor la meva mort que la meva vida” (Jonàs 4: 3). Judes que va trair el Senyor per trenta monedes de plata, “en veure que havia estat condemnat va tenir remordiment…va llençar les peces de plata dins el santuari, es va retirar, se’n va anar, i es va penjar” (Mateu 27: 3-5). L’amor propi ferit. La por. La rebel·lió contra Déu. El remordiment. Aquest quatre estats emocional contribueixen a afavorir el suïcidi o l’intent de fer-lo.

El conseller Balcells promet la prevenció dels suïcidis com a eina per evitar-los. Ens hem de fer la pregunta: ¿les eines psicològiques poden arribar al cor del problema? Dic que no. Afecten el cervell, però no a l’esperit que és on es gesten els pensaments suïcides.

Si la naturalesa humana fos la d’Adam abans de la desobediència, avui no en parlaríem de suïcidis doncs no hi hauria cap interferència entre nosaltres i Déu perquè no existiria el pecat que ens separa de Déu. I, Satanàs que és qui ens incita a fer el mal no tindria cap poder sobre nosaltres. Avui el paradís només existeix en la imaginació de les agencies de viatges que venen paradisos inexistents. Tan aviat com arribem al paradís pel qual hem pagat el preu per gaudir-lo, exclamem: Caram que bonic! Passat l’impacte que ens ha causat la bellesa del paratge, descobrim que el paradís pel que hem pagat uns bons calerons no és res més que un bonic paisatge que forma part de la Terra que ha estat maleïda per Déu a causa del pecat del nostre pare Adam.

A causa que Adam va desobeir a Déu menjant el fruit de l’arbre prohibit el Senyor li va dir al díscol: “Perquè has escoltat la veu de la teva dona, i has menjat de l’arbre, del qual t’havia manat dient: no en mengis, la Terra serà maleïda per causa teva, amb dolor en menjaràs tots els dies de la teva vida, et produirà espines i cards”(Gènesi 3: 17, 18). Els sofriments, l’adversitat, la por, els remordiments que corsequen…són com la pròpia ombra que és inseparable. Déu que és misericordiós setanta vegades set, a Eva que incita a l’espòs a pecar, li diu: “I posaré enemistat entre tu (la serp)  i la dona i entre el teu llinatge (de la serp) i el seu llinatge (Jesús). Ell et ferirà el cap i tu li ferirà el taló” (Gènesi 3: 15). És la primera profecia que anuncia la vinguda de un Salvador que en la persona de Jesús va morir  a la creu per salvar el poble de Déu dels seus pecats (Mateu 1: 21).

Per als incrèduls la pesada càrrega del pecat que han se suportar és massa pesada per arrossegar-la: “Tots els dies dels (incrèduls) són dolents, però el cor content té sempre un banquet” (Proverbis 15: 15). La fe en Jesús com el Salvador, no en el Jesuset folklòric en que l’han convertit, és qui converteix en un banquet el cor de l’afligit. Aquest és el missatge és el que l’Església hauria de predicar en veu alta. El resum del missatge de Jesús que guareix les malalties mentals que indueixen al suïcidi que són la conseqüència del pecat és: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostre ànimes, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11: 28, 29).

Octavi Pereña i Cortina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada