EPIDÈMIA DE SUÏCIDIS
La periodista Ima Sanchís li pregunta a
l’escriptora Abigail Thomas: Quina és la pregunta més terrible que mai s’hagi
fet? L’escriptora que va perdre el seu marit en un accident, li respon: “Si
pogués tornar enrere i fer que l’accident d’en Rich no hagués succeït, ¿ho
faria?…Vaig dubtar i vaig sentir que no mereixia viure”. El 10 de setembre es
celebra el Dia Internacional del Suïcidi. En aquesta data els mitjans de
comunicació s’encarreguen de parlar-ne molt d’això. Després l’interès
informatiu decau fins arribar l’oblit, i esperar el proper 10 de setembre per
treure-li el pols.
Coincidint amb la celebració del 2023 “el
Conseller Manel Balcells va dir que volen intensificar la prevenció del suïcidi
i ha anunciat que oferirà, atenció psicològica als familiars de persones que s’han suïcidat” (Redacció de LA MAÑANA
8/09/2023). L’any 2022 a Catalunya es
van suïcidar 607 persones, un5% més que el 2021. El Conseller Balcells va dir:
“Ningú és capaç de dir què passa exactament, però estem convençuts que hem
d’actuar al màxim perquè no passi. Hi ha maneres de fer-ho i la prevenció el
suïcidi és una d’aquestes eines. Hem d’intensificar-ho i tenir aquesta visió
multifactorial”.
La Bíblia registra dos casos de suïcidis i dos
d’intent. Cadascun dels relats aporta detalls que ens ajuden a entendre perquè
algunes persones es suïciden i d’altres ho intenten. Ahitofel va ser conseller
del rei David. Quan Absalon , fill de David, es va rebel·lar contra el seu
pare, Ahitofel es va posar al servei del fill rebel. “En aquells dies, el consell que donava
Ahitofel era com quan algú consulta la paraula de Déu” (2 Samuel 16: 23).
Ahitofel aconsellava a l’usurpador com es podria apoderar del tron del seu pare
fugitiu. L’encertat consell d’Ahitofel va ser rebutjat pel que va donar Huxiai.
Llavors, Ahitofel, ferit en el seu amor propi “quan ve veure que no havia estat
seguit el seu consell, va albardar l’ase, i es va aixecar i va marxar a casa
seva, i va donar disposicions sobre la seva casa, i es va penjar i va morir”(2
Samuel 17. 23).
El profeta Elies va obtenir una aclaparadora victòria sobre els profetes
de Baal. La reina Jezabel el va amenaçar de mort i va fugir. “i la seva ànima
demanava de morir. I va dir: prou, et prego Senyor, pren la meva ànima perquè
no sóc millor que els meus pares” (1 Reis 19: 1-4). El nom del profeta Jonàs és
prou conegut. Déu l’envia a Nínive a predicar un missatge de penediment. En
adonar-se que Déu no anava a destruir-la el profeta es va enutjar amb Déu per
haver estat misericordiós amb la ciutat impia: “Ara, doncs, Senyor, et prego
que em prenguis la vida, perquè és millor la meva mort que la meva vida” (Jonàs
4: 3). Judes que va trair el Senyor per trenta monedes de plata, “en veure que
havia estat condemnat va tenir remordiment…va llençar les peces de plata dins
el santuari, es va retirar, se’n va anar, i es va penjar” (Mateu 27: 3-5).
L’amor propi ferit. La por. La rebel·lió contra Déu. El remordiment. Aquest
quatre estats emocional contribueixen a afavorir el suïcidi o l’intent de
fer-lo.
El conseller Balcells promet la prevenció dels
suïcidis com a eina per evitar-los. Ens hem de fer la pregunta: ¿les eines
psicològiques poden arribar al cor del problema? Dic que no. Afecten el
cervell, però no a l’esperit que és on es gesten els pensaments suïcides.
Si la naturalesa humana fos la d’Adam abans de
la desobediència, avui no en parlaríem de suïcidis doncs no hi hauria cap
interferència entre nosaltres i Déu perquè no existiria el pecat que ens separa
de Déu. I, Satanàs que és qui ens incita a fer el mal no tindria cap poder sobre
nosaltres. Avui el paradís només existeix en la imaginació de les agencies de
viatges que venen paradisos inexistents. Tan aviat com arribem al paradís pel
qual hem pagat el preu per gaudir-lo, exclamem: Caram que bonic! Passat
l’impacte que ens ha causat la bellesa del paratge, descobrim que el paradís
pel que hem pagat uns bons calerons no és res més que un bonic paisatge que
forma part de la Terra que ha estat maleïda per Déu a causa del pecat del
nostre pare Adam.
A causa que Adam va desobeir a Déu menjant el
fruit de l’arbre prohibit el Senyor li va dir al díscol: “Perquè has escoltat
la veu de la teva dona, i has menjat de l’arbre, del qual t’havia manat dient:
no en mengis, la Terra serà maleïda per causa teva, amb dolor en menjaràs tots
els dies de la teva vida, et produirà espines i cards”(Gènesi 3: 17, 18). Els
sofriments, l’adversitat, la por, els remordiments que corsequen…són com la
pròpia ombra que és inseparable. Déu que és misericordiós setanta vegades set,
a Eva que incita a l’espòs a pecar, li diu: “I posaré enemistat entre tu (la
serp) i la dona i entre el teu llinatge
(de la serp) i el seu llinatge (Jesús). Ell et ferirà el cap i tu li ferirà el
taló” (Gènesi 3: 15). És la primera profecia que anuncia la vinguda de un
Salvador que en la persona de Jesús va morir
a la creu per salvar el poble de Déu dels seus pecats (Mateu 1: 21).
Per als incrèduls la pesada càrrega del pecat
que han se suportar és massa pesada per arrossegar-la: “Tots els dies dels
(incrèduls) són dolents, però el cor content té sempre un banquet” (Proverbis
15: 15). La fe en Jesús com el Salvador, no en el Jesuset folklòric en que
l’han convertit, és qui converteix en un banquet el cor de l’afligit. Aquest és
el missatge és el que l’Església hauria de predicar en veu alta. El resum del
missatge de Jesús que guareix les malalties mentals que indueixen al suïcidi
que són la conseqüència del pecat és: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i
afeixugats i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu
de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostre ànimes,
perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11: 28, 29).
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada