CONSCIÈNCIA RECUPERADA

¿S’ha preguntat el lector per què el respecte dels fills vers els pares desapareix; la violència s’escampa com una taca d’oli; la violència sexual infantil és escruixidora; la pederàstia, especialment la religiosa, és horripilant; els robatoris i les estafes es multipliquen; l’opressió dels poderosos sobre el febles no té fronteres; la injustícia de la justícia és escandalosa? Havent abandonat Déu, “els ha passat allò que diu amb veritat el proverbi: El gos ha tornat al seu propi vòmit, i la verra rentada al rebolcador de la brutícia” (2 Pere 2. 22).

L’advocat Philippe Sands ens fa un retrat de la condició humana: “Els homes estan bojos, tenen un ego desmesurat, estan fora de control. Són vulnerables, insegurs, narcisistes, i contínuament necessiten l’aprovació dels altres, són patètics”.

Déu després d’escoltar que els hebreus, el seu poble, que estaven disposats a escoltar les seves lleis, els diu: “Tant de bo que ells tinguessin un cor així dins seu per témer-me i per guardar tots els meus manaments tots els dies, perquè els anés bé, a ells i els seus fills, per sempre” (Deuteronomi 5: 29). Els mitjans no es cansen de farcir-nos de males notícies que de tan repetitives acaben per deixar-nos indiferents. Com aturar aquest tsunami que amenaça amb destruir-ho tot? S’empren cataplasmes per guarir la corrupció social però el resultat és estèril perquè només es pot curar amb el remei que Déu ha receptat. El Senyor que coneix la interioritat de la nostra ànima sap que no acceptarem el remei que ens recepta. Malgrat tot ordena als seus fills que facin publicitat del medicament perquè d’entre els molts s’hi troba algú que escolta amb atenció i creu el missatge guaridor. L’excusa que es dóna per rebutjar el missatge de Déu és: “Si Déu existeix per què permet que passi tot el que passa? És una excusa de mal pagador. L’enginyer Michael Yves Bollaré afirma. “És impossible científicament afirmar que Déu no existeix”. Ens agradi o no, Déu existeix. El que la ciència no diu quin tipus de Déu és el que hi ha.

Avui amb la intel·ligència artificial (IA) tan en voga  se’l podria considerar una macro intel·ligència impersonal, sense ànima que no afectaria per a res a les persones. El Déu Creador que informa la Bíblia és un Déu personal que sap copsar la bellesa i la bonesa de la creació que va crear amb el poder de la seva paraula. Amb el propòsit de poder conservar la bellesa i la bonesa de la creació que incloïa també l’home, a aquest el va crear com a ésser moral que ha de guardar la Llei moral de Déu que reflecteix la santedat divina. A imatge de Déu va ser creat l’home. La conservació de l’esmentada imatge estava supeditada a l’obediència del manament: “De l’arbre del coneixement del bé  de mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (Gènesi 2: 17). Adam en va menjar i a l’instant un cataclisme de conseqüències inabastables que arriben fins avui, es va produir. Perduraran fins a la fi del temps.

Una de les seqüeles de la desobediència d’Adam va ser que ell i tota la seva descendència van perdre de vista el significat que té la majestuositat i bellesa  de la creació que contemplen els ulls. L’apòstol Pau descriu les conseqüències d’aquesta pèrdua. Segons l’enginyer Michael Yves Bollaré la ciència certifica l’existència de Déu però no aclareix qui o què és aquest Déu. L’apòstol Pau escrivint als cristians de Roma, els diu: “La ira de Déu es revela des del  cel contra la impietat i injustícia dels homes, que detenen la veritat amb la injustícia” 81: 18). ¿És un caprici de Déu que manifesti ira contra els homes que va crear a la seva imatge i semblança? Té un motiu per fer-ho: “Allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho manifestat” (v. 19). Com es dóna a conèixer Déu? “Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades a fi que siguin inexcusables” (v. 20).

La creació revela l’existència del Deu Totpoderós, però no el Pare que en el seu Fill jesús salva les persones que creuen en Ell com a Senyor i Salvador. Perquè aquesta possibilitat es pugui fer efectiva, Jesús després de ressuscitar d’entre els morts i abans d’ascendir al cel des d’on intercedeix pel seu poble aquí a la Terra ordena als seus deixebles i despès d’ells els deixebles dels seus deixebles: “Aneu, doncs, i instruïu tots els pobles, batejant-los en el Nom del Pare, i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat” (Mateu 28: 19, 20).

No n’hi ha prou en creure en un déu desconegut com feien els antics atenesos per no ofendre els déus per si se n’oblidaven de venerar-los. S’ha d’adorar el Déu Creador que des de l’albada del temps ens remet al seu Fill perquè els morts, per ser descendència d’Adam, puguin rebre la vida eterna per la fe en el seu Nom.

Octavi Pereña Cortina