A LA RECERCA DE LA MALDAT

“A la recerca de la maldat”, l’article escrit per Eulàlia Solé L’escriptora capbussa  pels viaranys de la psiquiatria per “identificar quins gens determinen el comportament simple en els irracionals, complex en els homes i dones”. L’autora segueix escrivint: “un conjunt de qüestions que conviden a desitjar que de la mateixa manera que s’han desvelats els racons de la memòria s’esbrinessin els de la maldat. En quines neurones resideix la crueltat? Descobrir el que impulsa els violadors, els assassins, els genocides. Els que ordenen bombardejar, destruir, matar sense que els ses actes els treguin la son. Conèixer la ubicació cerebral de la maldat i trobar després una droga per modificar les cèl·lules nervioses responsables. Ciència ficció ara, possible neurociència efectiva en el futur. Estudiar el cervell fins a trobar si el canvi ha de ser funcional o anatòmic, fins  aconseguir que la maldat ja sigui impossible en l’ésser humà.”

M’imagino que el lector com la majoria de les persones voldríe veure realitzat el somni de l’Eulalia Solé de veure eradicada de la societat els mals que descriu en el text que acabo de transcriure. l’Eulalia té l’esperança que la neurociència o la farmacologia en un futur per determinar descobriran quines són les cèl·lules cerebrals que fan que l’ésser humà sigui dolent i així poder-les extirpar o modificar amb els fàrmacs de la felicitat que s’aniran descobrint. El que ignora l’autora de “A la recerca de la maldat” i la majoria de les persones que directa o indirectament pateixen les conseqüències de la maldat humana és que el fàrmac que inutilitza la crueltat humana ja es troba al mercat i que no s’han de pagar diners per comprar-lo.

Billy Graham en el seu llibre “l’Esperit Sant” empra aquesta al·legoria: “Una barca no s’esfondra quan és a l’aigua, s’esfondra quan l’aigua entra en la barca. No deixem de gaudir el fruit de l’Esperit Sant perquè vivim en un mar de confusió. Deixem de gaudir-lo perquè el mar de confusió el tenim dins”. No solament estem embolcallats de maldat. La dolenteria ha posat arrels en el nostre cor. Creiem que ens deslliurarem d’ella amb la mateixa facilitat com escampem les mosques emprenyadores. Fugim d’estudi. Però el problema no es soluciona mirant cap a un altre costat. Faríem bé si paréssim atenció a les paraules de Jesús i féssim una mirada introspectiva al propi cor: “O feu l’arbre bo i el seu fruit bo, o feu l’arbre dolent i el seu fruit dolent. Perquè l’arbre es coneix pel fruit. Cria d’escurçons!  Com podeu parlar coses bones essent dolents? Perquè de l’abundància del cor en parla la boca. L’home bo, del bon tresor del cor en treu coses bones, i l’home dolent, del mal tresor en treu coses dolentes” (Mateu 16: 33-35). “Perquè del cor provenen els pensaments dolents, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis, les blasfèmies” (Mateu 15: 19).

La Bíblia divideix la humanitat en dos grups que no tenen res a veure amb el color de la pell ni amb les característiques morfològiques, sino en la condició del cor: Cor bo o cor dolent. Per naixement natural tot hom neix amb el cor dolent o carnal com l’anomena la Bíblia. Per la fe en Jesús l’ésser humà es converteix en fill de Déu per adopció i se li atorga un cor bo. Les persones que han nascut naturalment són arbres dolents que donen fruits dolents. Les  persones que per la fe en Jesús han nascut de nou com a fills de Déu per adopció són arbres bons que donen bons fruits. No fa falta un descobriment neuro científic o la troballa d’un nou fàrmac que alteri el funcionament de les cèl·lules nervioses cerebrals que es considera que són les causants del mal. La fe no s’imposa. És el resultat d’un acte voluntari d’algú que   conscient de la maldat del seu cor i decideix creure que Jesús és el seu Salvador que transforma la qualitat del seu cor.

La Bíblia no manté en la ignorància les persones. Perquè puguin contrastar els fruits dolents que genera el cor pervers els contrasta amb els que produeix el cor bo. Els del cor malvat són. “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries” (Gàlates, 5: 19-21). Un dia sí i un altre també els mitjans de comunicació ens informen dels que per la seva rellevància es mereixen els deshonor de sortir als informatius. La infinitat d casos que són silenciats no significa que no es donin. Es queden en l’anonimat. L’apòstol tot seguit descriu  els que fa l’arbre que per la  fe en Jesús s’ha convertit en arbre bo. “Amor (no el romàntic, sinó el diví), pau, longanimitat (que suporta les adversitats), benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (vv. 22, 23). L’Esperit Sant que Jesús ha enviat com a representant seu a la Terra i que habita en el cor del creient en Jesús  és qui fa bo el cor dolent. Aquesta transformació és molt minoritària perquè són escasses les persones que creuen en Jesús com el seu Salvador. L’Esperit Sant és qui fa que l’esperança en el futur gloriós que gaudirà en el regne de Déu etern, la confusió que l’embolcalla en el temps present no la difuminarà.

Octavi Pereña i Cortina