DRET A AVORTAR

L’escrit “Santedat de la vida no nascuda” diu: “La vida d’un ésser humà no pot ser destruïda injustament sense incórrer en la ira del Déu sagrat, que veu la destrucció de la seva imatge com un afront a si mateix”. Assenyala: “Fins i tot abans de néixer, tots els éssers humans som la imatge de Déu i les seves vides no poden ser destruïdes sense esborrar la seva glòria” Francesc Peiron, autor de l’article “Els embrions congelats són nens” assegura que els textos entre cometes no formen part de la meditació d’un pastor d’una d’aquestes esglésies del nacionalisme cristià de l’ultra dreta nord-americana que n’han fet de l’avortament un argument de combat polític. No. les frases entre cometes les firma el jutge Tom Parker, president del Tribunal Suprem d’Alabama”.

El problema que presenten els Pro Vida respecte als avortaments és que creuen que  exercint violència van a canviar a les avortistes. Es consideren tan moralistes que amb els seus excessos destrossen els principis de la moral. Amb els seus principis cristians farisaics destrossen el principi de l’amor: “Déu és amor”. Jesús ens diu: “Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres, com us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. En això coneixeran que sou deixebles meus, si teniu amor entre vosaltres” (Joan 13: 34, 35). Si els Pro Vida creuen que l’amor al que es refereix Jesús es limita als de la seva classe els traurà de dubtes l’ordre taxativa de Jesús: “Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els que us maleeixen, feu bé als qui us odien i pregueu pels qui us ultratgen i us persegueixen” (Mateu 5: 44). Els Pro Vida han d’entendre que si Déu els ha estimat de tal manera que ha donat el seu Fill únic per la seva salvació (Joan 3: 16), els envia a un món farcit d’odi perquè broti d’un munt de fem la bellíssima flor de l’amor de Déu.

L’apòstol Pau dirigint-se no sols als Pro Vida sinó als cristians en general, ens diu: “Us exhorto, doncs, germans, per les misericòrdies de Déu, a oferir els vostres cossos com a sacrifici vivent, sant, agradable a Déu, que és el vostre culte racional, i no us emmotlleu a aquest món, sinó transformeu-vos per la renovació de la vostra ment, a fi que discerniu quina és la voluntat de Déu, bona, agradable i perfecta” (Romans 12: 1, 2). A un repte molt alt ens exhorta l’apòstol Pau. Ser cristià és molt fàcil exhibir-lo entre les quatre parets de les parròquies. On es manifesta el veritable esperit cristià és en la palestra pública on ens encarem amb els fills el diable que com el seu pare busquen el nostre mal. “Si a mi m’han perseguit”, diu Jesús, “a vosaltres també us perseguiran” (Joan 15: 20). Jesús que va resistir els assetjaments satànics ens dóna l’exemple que hem de seguir”(Joan 13: 15).

L’apòstol Joan ens diu que els qui creuen en Jesús “no han estat engendrats de sang, ni de la voluntat de la carn, ni de la voluntat de l’home, sinó de Déu” (Joan 1. 13). El text afirma que els cristians no neixen sent cristians. Malgrat que els pares puguin ser cristians practicants, per més que s’hi esforcin  no aconseguiran que la seva prole siguin vers fills de Déu. El màxim que poden aconseguir és que els seus fills practiquin la religió cristiana. La conversió d’un fill del diable a fill de Déu és obra exclusiva del Senyor. Això vol dir que els vers cristians sorgeixen del paganisme encara que se l’hagi batejat amb el nom d’humanisme cristià.

La fal·làcia de l’Església Catòlica consisteix en ensenyar que l’aigua baptismal té el poder d’esborrar el pecat original i convertir el batejat en fill de Déu. L’apòstol Joan ens ha recordat que l’únic que té potestat de fer aquest miracle és Déu. La mona encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda. Els Pro Vida i la resta de cristians que no se’ls nota la santificació de l’Esperit  són pagans cristianitzats. Segons la Bíblia són persones carnals que fan obres carnals: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistats baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i coses semblants a aquestes” (Gàlates 5: 19-21).

La voluntat de Déu és la santificació de l’Esperit que no significa que els creients en Crist siguin perfectes. Es un procés impulsat per l’Esperit Sant pel qual el creient en Crist va abandonant les obres carnals esmentades per anar-les substituint per les que són obra de l’Esperit Sant: “Amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (Gàlates 5: 22, 23). Aquesta obra de l’Esperit no es deixa veure en els Pro Vida que exigeixen dures penes a les dones que consideren que defensen el seu dret a avortar.

Els Pro Vida creuen  que comportant-se de la manera com ho fan defensen la vida de l’embrió i del fetus. Ho fan sense ciència. L’apòstol Pau  ens mostra com s’han de comportar els servents  de Déu a l’hora de defendre l’Evangeli entre els incrèduls: “Un servent del Senyor no s`ha de posar en discussions, sinó que ha de ser amable amb tothom, apte per a ensenyar, sofert, que corregeixi amb mansuetud els qui s’oposen, per si Déu els dóna el penediment per al coneixement de la veritat, i tornin al bon seny, alliberat del parany del diable que els tenia captius per fer la seva voluntat” (2 Timoteu 2: 24-26). Els Pro Vida s’han de limitar a proclamar l’Evangeli i deixar que sigui el Pare que per mitjà del seu Fill i la participació de l’Esperit sigui qui obri els ulls de les dones avortistes.

Octavi Pereña Cortina