QUÈ SIGNIFICA BATEIG?

El que diu Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, en el seu escrit: “La llum del món (La Vanguardia 28/01/2024): “Tots els batejats són cridats al seguiment de Crist. Pel baptisme rebem el regal de ser fills de Déu, germans de Jesucrist i temples vius de l’Esperit Sant”. Aquesta declaració necessita que s’expliqui. A l’Antic Testament no apareix el mot baptisme. La Llei de Moisès reglamentava al detall els rentaments que simbolitzaven purificacions. En el Nou Testament surt per primera vegada vinculada amb els batejos que practicava Joan Baptista als qui es penedien dels seus pecats perquè el regne de Déu era prop (Mateu 3: 2). Després de la resurrecció de Jesús la paraula bateig adquireix una dimensió més profunda: “¿O ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Crist Jesús, hem estat batejats en la seva mort? Hem estat sepultats, doncs, amb Ell en el baptisme per la mort, a fi que així com Crist va ressuscitar d’entre els morts per la glòria de Déu Pare, així també nosaltres caminem en vida nova. Perquè si hem estat identificats amb Ell en la semblança de la seva mort, també ho serem en la resurrecció” (Romans 6: 3-5)

La paraula grega que s’ha traduït: baptisme, significa submergir. En l’antiguitat s’aplicava en el tenyit de teles. La roba que s’havia de tenyir se la batejava submergint-la en un recipient amb l’aigua calorejada amb el tint. El fet que Joan Baptista bategés els qui havien cregut el seu missatge de penediment significava que els submergia en l’aigua del riu Jordà. El bateig per immersió va ser la pràctica normal durant l’època apostòlica. A mesura que l’església s’anava corrompent es va començar a aplicar el bateig per ruixament. Aquesta pràctica la va legalitzar l’any 1311 el Concili de Ràvena. Això significava que la salvació exclusivament per la fe en el Nom de Jesús mort i ressuscitat per la redempció del poble de Déu s’anava substituint per les ensenyances eclesiàstiques que eren doctrines d’homes.

Minuts abans d’ascendir Jesús al cel, com si fos el seu testament, es va acomiadar dels seus deixebles amb aquestes paraules: ”M’ha estat donada tota la potestat en el cel i sobre la terra: Aneu, doncs, instruïu tots els pobles, batejant-los en el Nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar  totes les coses que us he manat” (Mateu 28: 18-20). Les paraules que he transcrit de l’arquebisbe de Barcelona l’acusen d’haver transgredit la darrera voluntat de Jesús. Les paraules profètiques i apostòliques inspirades per l’Esperit Sant i que han quedat registrades en les pagines de la Bíblia són la plomada que verifica si l’església del Senyor s’edifica verticalment sobre la Roca que és Jesús o en un terreny inconsistent com la torre de Pisa que s’inclina perillosament.

“Pel bateig”, escriu l’arquebisbe, “rebem el regal de ser fills de Déu”. Què ens diu la plomada? En el sermó que l’apòstol Pere va pronunciar en la Pentecosta, diu: “Penediu-vos i sigueu batejats cadascú de vosaltres en el Nom de Jesucrist per la remissió dels pecats, i rebreu el do de l’Esperit Sant…Llavors aquells que van rebre amb alegria la seva paraula van ser batejats” (Fets 2; 38-41). l’evangelista Felip interpreta la lectura que feia l’eunuc alt funcionari de Candaca, la reina dels etíops. Acabada la interpretació l’alt funcionari li diu a Felip: “Què impedeix que sigui batejat? L’evangelista li diu: “Si creus de tot cor és correcte”. La confessió del suplicant. “Crec que Jesucrist és el Fill de Déu”. havent arribat a un lloc on hi havia aigua ambdós van baixar a l’aigua “i el va batejar” (Fets 8: 34-38). Ambdós textos citats ens confirmen que els candidats a ser batejats van creure que Jesús és el Fill de Déu. El bateig és el senyal extern del miracle del nou naixement que és la conseqüència de la fe, que és do de Déu, dipositada en Jesucrist el Salvador (Efesis 2: 8).

És de gran importància saber com un fill del diable es converteix en fill de Déu. L’apòstol Pau aporta llum al respecte: Quan va arribar la plenitud del temps Déu va enviar el seu Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, perquè redimís els qui eren sota la Llei, a fi que rebessin l’adopció de fills. I perquè són fills, Déu va enviar als vostres cors l’Esperit del seu Fill. a fi que rebéssiu l’adopció de fills” (Gàlates4: 4-6).

Els cristians de Berea ens donen exemple que hem d’imitar quan ens trobem davant en una cruïlla i no sabem quin camí agafar. A Tessalònica l’apòstol Pau va ser molt mal rebut i va haver de marxar a Berea que “eren més nobles que el de tessalonicencs perquè van rebre la paraula amb molta atenció, examinant cada dia les Escriptures per  veure si aquestes coses eren així” (Fets 17: 11). La plomada que és la Bíblia examinada amb cura escampa els dubtes.

Octavi Pereña Cortina