SEXE QUÍMIC

La degradació sexual augmenta. ¿Fins a quin nivell? És difícil de predir. Segons el meu criteri el pou no té fons. La situació empitjorarà. “Chemsex, sexe i drogues sense control” és el reportatge que escriu Susana Quadrado. “Matinada de divendres. Endavant, fins a 72 hores de sexe i drogues sense parar, ni per menjar ni per dormir…La trobada es farà en un pis particular. Van a la cita no més de deu homes disposats a tenir relacions múltiples sota els efectes estimulants i euforitzants de tres substàncies sintètiques. La nefedrona n’és una, la reina de la festa, la més additiva”.

Chemsex, sexe químic, és una pràctica sexual dalt risc perquè s’empren drogues sintètiques: la  nefedrona ja esmentada , la reina de la festa. La metamfetamina, la GHB (hidroxibutinat), GBL (butirolactosa). Combinades de qualsevol manera actuen com a potents desinhibidors i estimulants sexuals que faciliten la pràctica d’un sexe més dur, durant més temps i amb més d’una persona. El consum de drogues sintètiques fa que es perdí la sensació de perill i per tant baixa l’ús del preservatiu. Fet que facilita el contagi de la Sida i d’altres malalties de transmissió sexual.

“Ajuntar sexe i drogues no és un fet nou. Sí ho és, en canvi, fer-ho compulsivament durant dos o tres dies amb un consum d’estupefaents amb altes dosis i amb molta freqüència, i amb sexe dur, passional, sense preservatiu i amb diverses parelles. A més de l’addicció a les drogues, suposa una possible via de contagi d’infeccions de transmissió sexual. Per descomptat  és una conducta irresponsable”, diu Fernando Candevilla, portaveu d’Energy Control, projecte de reducció de riscos de l’oenegé ABD.

La degradació sexual que denuncia la British Medical Journal no és casual, té un motiu que l’apòstol Pau relaciona amb el fet que l’home ha abandonat Déu i, limitant-nos al tema que abordem, “Déu els va lliurar a passions deshonestes, ja que fins les seves dones van canviar l’ús natural pel que és contra natura, de la mateixa manera els homes van deixar l’ús natural de la dona, i en la seva lascívia es van abrusar els uns pels altres, homes amb homes cometent impudícia, que reben en si mateixos la paga merescuda per la seva perversió. I con no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies” (Romans 1: 26-28).

Un episodi tràgic de la història d’Israel que il·lustra el que passa quan Déu lliura un poble a una ment depravada: “i el poble va començar a fornicar amb les filles de Moab, i aquestes van convidar el poble als sacrificis dels seus déus, i el poble va menjar i va adorar els seus déus” (Nombres25: 1,2). Per instigació de Balaam, un fals profeta, es va organitzar una orgia sexual-religiosa que va acabar amb una gran mortalitat per haver substituït  Déu que els havia alliberat de l’esclavitud egípcia pels ídols.

En la carta de Judes, no l’Iscariot que va lliurar Jesús als jueus per a ser crucificat, fa referència al desgavell sexual de Sodoma i Gomorra. Exposa el que passa quan Déu lliura les persones a una ment depravada  per haver-lo abandonat, en aquests termes: “Com Sodoma i Gomorra i les ciutats del seu entorn, que d’una manera semblant a aquells (els àngels que no van guardar la seva dignitat), es van donar a la fornicació i van anar darrere de carn diferent, i són posades com a exemple, sofrint el càstig del foc etern” (v.7). Pel relat de Gènesi sabem el tràgic final d’aquestes ciutats.

L’apòstol Pau dóna el remei per combatre el desenfrenament sexual que repunta: “Per tant dic: Caminem en l’Esperit, i no satisfareu el desig de la carn. Perquè la carn desitja contra l’Esperit, i l’Esperit contra la carn, i aquests s’oposen mútuament, a fi que no fem les coses que voldríem” (Gàlates 5: 16,17). L’apòstol no fa una dissertació moralista als cristians de Galacia. Ensenyar moral sense que prèviament hagi passat quelcom en l’interior de l’home no serveix per canviar una conducta impròpia. El llop si se’ls cobreix amb una pell de xai segueix sent llop. La seva naturalesa salvatge resta intacta. A l’ésser humà si se’l cobreix amb un vernís de moralitat pot semblar que ha canviat. En paraules de l’apòstol Pau segueix sent carnal, amb l’instint depredador intacte. És evident quines són les obres de la carn, pel que fa el sexe: “adulteri, fornicació, impuresa, lascívia…(vv. 19-21).

L’apòstol posa sobre la taula dues maneres de ser l’home: espiritual i carnal. En la persona no convertida a Crist només hi ha carnalitat, es dir, el desig de satisfer la sensualitat. Les obres de la persona carnal  es manifesten amb més o menys intensitat les citades pel que fa la sexualitat. A la persona carnal només l’interessa satisfer els sentits.

En la persona convertida a Crist s’hi troben dues naturaleses: l’espiritual i la carnal. Això fa que en el ver creient en Crist es doni una forta lluita interna entre la carn i l’Esperit. A mesura que l’Esperit s’imposa sobre la carn es va produint un canvi en el comportament, que no es basa en normes moralistes, sinó en la intervenció de l’Esperit Sant que fa que s’avorreixin els comportaments sexuals que agradaven abans de la conversió. És la moralitat que neix de la fe en Crist que converteix l’home vell en un de nou. La vida nova es manifesta en una forma de vida que acredita que l’Esperit Sant està fent la seva tasca de produir fruits bons en l’arbre que ha fet bo.

Octavi Pereña i Cortina