SEXE QUÍMIC
La degradació
sexual augmenta. ¿Fins a quin nivell? És difícil de predir. Segons el meu
criteri el pou no té fons. La situació empitjorarà. “Chemsex, sexe i drogues sense control” és el reportatge que escriu
Susana Quadrado. “Matinada de divendres. Endavant, fins a 72 hores de sexe i
drogues sense parar, ni per menjar ni per dormir…La trobada es farà en un pis
particular. Van a la cita no més de deu homes disposats a tenir relacions
múltiples sota els efectes estimulants i euforitzants de tres substàncies
sintètiques. La nefedrona n’és una, la reina de la festa, la més additiva”.
Chemsex, sexe químic, és una pràctica sexual dalt risc perquè s’empren drogues
sintètiques: la nefedrona ja esmentada ,
la reina de la festa. La metamfetamina, la GHB (hidroxibutinat), GBL
(butirolactosa). Combinades de qualsevol manera actuen com a potents
desinhibidors i estimulants sexuals que faciliten la pràctica d’un sexe més
dur, durant més temps i amb més d’una persona. El consum de drogues sintètiques
fa que es perdí la sensació de perill i per tant baixa l’ús del preservatiu.
Fet que facilita el contagi de la Sida i d’altres malalties de transmissió
sexual.
“Ajuntar sexe i
drogues no és un fet nou. Sí ho és, en canvi, fer-ho compulsivament durant dos
o tres dies amb un consum d’estupefaents amb altes dosis i amb molta
freqüència, i amb sexe dur, passional, sense preservatiu i amb diverses
parelles. A més de l’addicció a les drogues, suposa una possible via de contagi
d’infeccions de transmissió sexual. Per descomptat és una conducta irresponsable”, diu Fernando
Candevilla, portaveu d’Energy Control, projecte de reducció de riscos de
l’oenegé ABD.
La degradació
sexual que denuncia la British Medical Journal no és casual, té un motiu que
l’apòstol Pau relaciona amb el fet que l’home ha abandonat Déu i, limitant-nos
al tema que abordem, “Déu els va lliurar a passions deshonestes, ja que fins
les seves dones van canviar l’ús natural pel que és contra natura, de la
mateixa manera els homes van deixar l’ús natural de la dona, i en la seva
lascívia es van abrusar els uns pels altres, homes amb homes cometent
impudícia, que reben en si mateixos la paga merescuda per la seva perversió. I
con no van aprovar de reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada,
a fer coses impròpies” (Romans 1: 26-28).
Un episodi tràgic
de la història d’Israel que il·lustra el que passa quan Déu lliura un poble a
una ment depravada: “i el poble va començar a fornicar amb les filles de Moab,
i aquestes van convidar el poble als sacrificis dels seus déus, i el poble va
menjar i va adorar els seus déus” (Nombres25: 1,2). Per instigació de Balaam,
un fals profeta, es va organitzar una orgia sexual-religiosa que va acabar amb
una gran mortalitat per haver substituït
Déu que els havia alliberat de l’esclavitud egípcia pels ídols.
En la carta de
Judes, no l’Iscariot que va lliurar Jesús als jueus per a ser crucificat, fa
referència al desgavell sexual de Sodoma i Gomorra. Exposa el que passa quan
Déu lliura les persones a una ment depravada
per haver-lo abandonat, en aquests termes: “Com Sodoma i Gomorra i les
ciutats del seu entorn, que d’una manera semblant a aquells (els àngels que no
van guardar la seva dignitat), es van donar a la fornicació i van anar darrere
de carn diferent, i són posades com a exemple, sofrint el càstig del foc etern”
(v.7). Pel relat de Gènesi sabem el tràgic final d’aquestes ciutats.
L’apòstol Pau
dóna el remei per combatre el desenfrenament sexual que repunta: “Per tant dic:
Caminem en l’Esperit, i no satisfareu el desig de la carn. Perquè la carn
desitja contra l’Esperit, i l’Esperit contra la carn, i aquests s’oposen
mútuament, a fi que no fem les coses que voldríem” (Gàlates 5: 16,17).
L’apòstol no fa una dissertació moralista als cristians de Galacia. Ensenyar
moral sense que prèviament hagi passat quelcom en l’interior de l’home no
serveix per canviar una conducta impròpia. El llop si se’ls cobreix amb una
pell de xai segueix sent llop. La seva naturalesa salvatge resta intacta. A
l’ésser humà si se’l cobreix amb un vernís de moralitat pot semblar que ha
canviat. En paraules de l’apòstol Pau segueix sent carnal, amb l’instint
depredador intacte. És evident quines són les obres de la carn, pel que fa el
sexe: “adulteri, fornicació, impuresa, lascívia…(vv. 19-21).
L’apòstol posa
sobre la taula dues maneres de ser l’home: espiritual i carnal. En la persona
no convertida a Crist només hi ha carnalitat, es dir, el desig de satisfer la
sensualitat. Les obres de la persona carnal
es manifesten amb més o menys intensitat les citades pel que fa la
sexualitat. A la persona carnal només l’interessa satisfer els sentits.
En la persona
convertida a Crist s’hi troben dues naturaleses: l’espiritual i la carnal. Això
fa que en el ver creient en Crist es doni una forta lluita interna entre la
carn i l’Esperit. A mesura que l’Esperit s’imposa sobre la carn es va produint
un canvi en el comportament, que no es basa en normes moralistes, sinó en la
intervenció de l’Esperit Sant que fa que s’avorreixin els comportaments sexuals
que agradaven abans de la conversió. És la moralitat que neix de la fe en Crist
que converteix l’home vell en un de nou. La vida nova es manifesta en una forma
de vida que acredita que l’Esperit Sant està fent la seva tasca de produir
fruits bons en l’arbre que ha fet bo.
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada