LA SERPENT ANTIGA

De l’escrit de Llàtzer Moix “Serps de tot l’any” en transcric uns textos molt sucosos que mereixen ser comentats. Aquí els té el lector: “Per aquestes dates estiuenques solien aparèixer a la premsa, puntuals, les serps d’estiu. Rebien aquest nom les informacions, sovint falses, sobre assumptes vistosos, però menors, que animaven les pàgines d’una actualitat ensopida sota la canícula vocacional. i que després desapareixien fugaces, fent ziga-zagues com la serp que creua el camí per ocultar-se en els marges herbosos…Avui aquestes serps s’ha desestacionalitzat. Són vives tot l’any. A més a més d’expandir-se pel calendari, han mudat la pell: Ja no són extravagants i innòcues, sinó que les impulsen poders ignots i malèvols. Han  canviat també de nom, ja que ara les anomenem falòrnies  o fake news…Del submón de la delinqüència aquest abús censurable de la falòrnia ha passat al de la política, on les falsedats que es fan servir amb una barra sorprenent, per confondre la població i de passada sotmetre el concepte de veritat a una sacsejada que la deixa irreconeixible. Perquè quan la veritat jeu desfigurada, la mentida llueix les millors gales…l’oposició potser va obrar així perquè no és conscient del perill que comporta la normalització de la mentida. Això ja seria greu. I el contrari ser corresponsable de no poques d’aquestes mentides, encara seria molt pitjor. Les serps d’estiu venien i se n’anaven. Les serps de tot l’any amenacen irresponsablement la convivència”.

De veritat felicito Llàtzer Moix per denunciar aquestes serps malicioses que s’han instal·lat en el rovell  d’ou de la corrupta classe política. Es queda curt a l’hora de descobrir qui és el pare  d’aquestes serps que són vives tot l’any, “que les impulsen poders ignots i malèvols”. Aquests “poders malvat i malèvols” es troben reflectits en les pàgines de la Bíblia. Ens hem de capbussar en el seu interior per descobrir-los. Jesús fa una declaració religiosament  incorrecta  perquè els poders fàctics de la religió s’enfilen per les parets en sentir-la: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desitjos del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8: 44). Aquetes paraules Jesús les diu als fariseus als qui cataloga d’hipòcrites i ens transporten al paradís d’Edèn  on per primer cop en la història fa acte de presència “la serpent antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tota la humanitat” (Apocalipsi 12: 9). Satanàs, la serpent antiga no es manifesta a cara descoberta, es  presenta “com un lleó rugint cercant a qui devorar” (1 Pere 5: 8). Ho fa disfressat “d’àngel de llum” (2 Corintis 11: 14). Satanàs es presenta com el primer hipòcrita de la terra sent l’antecessor dels hipòcrites del teatre grec. Hem d’anar a Gènesi 3 per veure la magistral representació satànica. Amb aquestes paraules el text bíblic en descriu l’escenificació satànica en l’escenari d’Edèn: “I la serp era la més astuta de les bèsties del camp que el Senyor havia fet” (Gènesi 3: 1). Inicialment la serp no era l’animal repulsiu que avui coneixem. Gravats de l’antiguitat ens la mostren sent un animal de bella presència que caminava dret i que la seva bellesa inicial a causa de la reprensió divina es va convertir en el rèptil repulsiu que avui coneixem: “I el Senyor   Déu va dir a la serp: Per haver fet això (enganyar Eva), maleïda seràs més que tot el bestiar i més que totes les bèsties del camp. Aniràs sobre el teu  ventre i menjaràs pols tots els dies de la teva vida” (Gènesi 3: 14). Aquest animal de formosa presència potser gaudia de l’amistat d’Eva. Externament no havia canviat, però havent estat posseït per Satanàs que té poder de fer miracles li va concedir la capacitat de parlar. El pare de la mentida pronuncia la primera falsedat. El Creador li va dir a Adam: “Pots menjar de tot arbre del jardí”. Hi una excepció: “Però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs” (Gènesi 2: 17). Eva comet l’error de dialogar amb Satanàs que és molt persuasiu. L’ensarronada va ser: “¿Així que Déu ha dit: no mengeu de cap arbre del jardí” (3: 1). “I la serp va dir a la dona: No morireu pas. Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu. coneixedors del bé i del mal” (3: 4, 5). El dubte ha estat sembrat i Eva es converteix en la mare de tots aquells que anteposen la mentira de Satanàs a la veritat de Déu. Aquesta és la causa que hi hagi tan poques  persones que de la Bíblia no en volen ni sentir parlar.

L’escrit de Llàtzer Moix: Serps tot l’any aporta una veritat inqüestionable, però no arriba al fons del problema. Aquesta és la causa que hi hagin tantes serps verinoses que han convertit el món en l’avantsala de l’infern. La solució es troba en deixar de ser fills del diable per convertir-nos en fills de Déu per adopció. Aquest canvi no es produirà massivament. Sempre és una minoria qui creu en Jesús. És a aquesta minoria a qui es dirigeix  mitjançant la conversa que manté amb Nicodem que gira entorn del nou naixement. Jesús desconcerta Nicodem quan li diu: “En veritat, en veritat et dic, que si un no neix de l’aigua i de l’Esperit, no pot entrar en el regne de Déu. Allò que és nascut de la carn és carn, i allò nascut de l’Esperit és esperit. No t’estranyis que t’hagi dit: Us cal néixer de nou” (Joan 3: 5-7).

Jesús li recorda al seu visitant nocturn que durant la peregrinació dels hebreus pel desert i a  causa de la rebequeria dels israelites Déu els va enviar una plaga de serpents verinoses que causaven una gran mortalitat entre el poble. Els díscols es penedeixen i li demanen a Moisès que intercedeixi per ells davant el Senyor. Moisès ho fa i el Senyor li diu que faci un serpent de bronze, que la fixi a la punta d’un pal i que l’enlairi. Tots els qui la miraran guariran de la infecció de la mossegada. (Nombres 21: 4-9). Referint-se a aquest esdeveniment Jesús li diu al seu visitant il·lustre: “I així com Moisès va alçar la serp en el desert, així cal que sigui alçat el Fill de l’Home (Jesús), a fi que tot el qui creu en Ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna” (Joan 3: 14, 15).

Gènesi 3: 15 és el primer anunci de l’Evangeli. La llavor de la dona (Jesús) esclafarà el cap de la serpent (Satanàs). L’anunci profètic de l’Evangeli es  compleix en el Calvari on Jesús mor per la salvació del poble de Déu i el tercer dia ressuscita. Satanàs ha estat vençut. De moment gaudeix d’una llibertat restringida. Ho veiem en les múltiples malifetes que fa mitjançant els seus súbdits. Però no pot tocar els fills de Déu. “Sabem que tot el qui ha estat engendrat de Déu no peca, perquè el guarda l’Unigènit de Déu, i el Maligne no el toca” (1 Joan 5: 18).  Com hi ha tants pocs creients en Jesús és la causa que la maldat no tingui fre.

Octavi Pereña Cortina