PER QUÈS SENSE RESPOSTA

“En els anys de la meva joventut, quan començava la meva carrera política, amb totes les meves esperances, a mi i a molts dels meus company ens semblava que si arribéssim a un període on tinguéssim bones coses, una bona educació, i un nivell de vida raonable, llavors tot quedaria resolt, tindríem un bon futur i tot seria més fàcil. Ara sabem que això no és així. Ens enfrontem a un veritable problema de la naturalesa humana. Per què ensopeguem en tants casos de crueltat vers els infants en aquest temps? Per què veiem tants casos de crueltat vers els animals? Per què tants casos de violència?…Per què la gent recorre al terrorisme? Per què la gent recorre a les drogues? Aquests són problemes moltíssim més difícils…Per què quan ho tenim tot algunes persones recorren a aquestes coses tan vils que minen la civilització? (Margaret Tatcher, primera ministra de Gran Bretanya).

Margaret Tatcher que per .la seva posició privilegiada, tenint al seu abast els poderosos mitjans d’informació que té la Gran Bretanya, amb la seva relació amb les persones més poderoses del món, perquè en la seva confessió planteja tants per quès als que no troba resposta? La raó de tantes preguntes que contesten amb el silenci  només n’és una: L’home, en general ha abandonat Déu. L’ésser humà sense Jesús que és la Llum del món camina en la foscor espiritual en ser mancat del guiatge que necessita per prendre decisions encertades. Es diu que la Bíblia, que és la Paraula de Déu que dóna a conèixer el Déu desconegut, no és un bon text que ajudi a prendre decisions d’Estat. Amb aquesta filosofia els governants marginen la font de la vertadera saviesa que els podrien ajudar a prendre decisions que afavoririen el benestar dels ciutadans, cosa que ajudaria a frenar els moviments de l’extrema dreta que posen en perill les democràcies occidentals. El gir vers l’extremisme polític té una causa: Hem abandonat Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist i sense Ell les nacions han perdut el nord. Sense Jesús les nacions es troben enmig d’un mar embravit  que amenaça engolir-les. La situació dels pobles d’avui té una certa semblança amb la dels deixebles de Jesús que mentre navegaven pel mar de Galilea els va sorprendre una forta tempesta que amenaçava enfonsar la barca. Jesús dormia plàcidament. La tempesta no l’afectava. El Creador no pot tenir por de l’obra de les seves mans. Els deixebles, esverats, desperten Jesús amb una forta sacsejada alhora que li diuen: “Salva’ns que ens perdem!” Què fem amb Jesús en aquest món convuls, atemorits per les fortes tempestes que amenacen engolir-nos? Ens queixem a Ell i l’acusem de tots els mals que ens afligeixen. Els apòstols enfrontats al mar tempestuós i amenaçador no es van queixar ni culpar de ser el responsable de la situació perillosa en que es trobaven. Ni més ni menys li van demanar ajut: “Salva’ns que ens perdem!” (Mateu 8: 25). Enmig de les fortes crisis que ens colpegen, què fan els governants? Els qui creuen en el món dels esperits van a consultar mèdiums que els revelen mentides. Els qui creuen només en allò que es pot veure i tocar busquen l’ajut d’assessors que van tant perduts com els qui els demanen assessorament. Mentre tant el món va de mal a pitjor.

Despertat Jesús del dolç dormir amb una brusca sotragada, els diu: “Per què teniu por gent de poca fe?” (v.26). Sense immutar-se s’alça i “va reptar els vents i la mar, i es va fer una gran calma” (v.26). Davant de la sobtada calma dels elements desfrenats, el text diu: “I la gent va restar admirada, i deia: quina mena d’home és aquest, a qui fins i tots els vents i la mar l’obeeixen?” (v.27). De moment els deixebles estan desconcertats. Més tard, quan Jesús i els seus deixebles trobant-se en la regió de Cesarea de Filip, per cert omplerta de temples dedicats a les divinitats paganes, els pregunta: “Qui diuen els homes que sóc jo, el Fill de l’Home? Li contesten. “Uns, Joan  el Baptista, altres Elies, i d’altres Jeremies o algun dels profetes”. Llavors Jesús vol saber què pensen d’Ell els seus deixebles, els pregunta: “I vosaltres, què dieu que sóc”. Llavors Pere amb fe incipient però autèntica, en nom de tots els seus companys, contesta: “Tu ets el Crist, el Fill del Déu vivent”. Aquesta declaració de Pere reconeixent la divinitat de Jesús no la pot fer qualsevol persona. Qui pot fer­-la? Jesús li diu a Pere: “Feliç ets, Simó Bar-Jonàs, perquè això no t’ho ha revelat la carn ni la sang, sinó el meu Pare que és en el cel” (Mateu 16: 13-17).

No tots els governants faran la declaració de Pere reconeixent la divinitat de Jesús. Tampoc la faran tots els ciutadans. Això significa que el món seguirà sent un mar tempestuós que escumeja fang i que aterreix les persones. La fe en Jesús el Fill del Déu vivent calma la tempesta que hi ha en l’interior de l’ànima i enmig de les torrentades externes que el colpeixen gaudeix “la pau de Déu, que sobrepassa tot enteniment, guardarà el teu cor i els teus pensaments en Crist Jesús” (Filipencs 4: 7)

Octavi Pereña i Cortina