ORGULL NACIONAL

L’escrit “A resar pel futbol” de Maria-Paz López, diu que “els cristians veuen en l’Eurocopa  una festa esportiva que els encaixa en valors”. L’esport d’elit no es tan bo com se’l ven. L’apòstol Pau ens transmet un senyal d’alerta: “L’exercici corporal és útil per a poca cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, tenint la promesa de la vida, tant de la present com de la futura” (1 Timoteu 4: 8). No hem de veure en les paraules de l’apòstol un negacionisme dels beneficis saludables que aporten els exercicis físics no professionals. De la mateixa manera que aconsella el seu deixeble Timoteu. “No beguis més aigua sola, sinó pren una mica de vi a causa del teu estómac i les freqüents malalties” (1 Timoteu 5. 23). Malgrat el mal ús que se’n fa del vi, no li treu el valor terapèutic que té en alguns casos. Malgrat que “l’exercici corporal és útil per a poca cosa” els cristians ens em d’aprofitar dels seus beneficis terapèutics. Els vers cristians per la misericòrdia de Déu han convertit els seus cossos en temples de Déu per l’Esperit Sant que habita en ells. En el que depengui de nosaltres hem de mantenir el cos sa per a la glòria de Déu, pel propi benestar i per benefici social.

Feta aquesta distinció, aprofitem l’oportunitat que ens ofereixen la  recent Eurocopa i els Jocs Olímpics de França per parlar de l’esport d’elit i professional. L’esport d’elit es molt exigent. Reclama  dedicació a temps complet per superar marques prèviament establertes, la qual cosa genera greus problemes de salut mental en alguns esportistes. Això ens mou a preguntar-nos. ¿Val la pena pagar un preu tan alt encara que sigui aconseguir una medalla d’or? La resposta tenen que donar-la els esportistes que emmalalteixen mentalment per aconseguir-la.

L’esport d’elit no és solament una qüestió personal de l’esportista. l’Estat hi està molt interessat en posar-hi el nas en l’assumpte per convertir-lo en assumpte d’Estat. El rendiment esportiu i les medalles que l’acompanyen se’ls converteix en motiu d’orgull nacional. Aquest orgull es nodreix dels problemes de salut mental que pateixen els esportistes en el seu camí vers el pòdium.

¿L’orgull nacional es mereix que se’l satisfaci al preu de la salut mental dels esportistes? Dos textos bíblics fan baixar del pòdium les nacions: “Heus aquí que les nacions són considerades com la gota d’un poal, i com la pols fina de la balança” (Isaïes 40: 15) i “Totes les nacions són com no-res davant d’Ell (Déu), i per a Ell compten menys que el no-res i la vanitat” (Isaïes 40: 17). Les medalles que els esportistes aconsegueixen al preu de la seva salut mental serveixen per inflar l’orgull nacional però no per valoritzar el no-res i la vanitat.

En el moment que els esportistes  se`ls victoreja com herois nacionals. El triomf es celebra amb el desplegament de banderes i amb excessos  etílics de no pocs aduladors. Tota aquesta eufòria nacional desplegada no canvia la situació de les nacions que els esportistes porten a la glòria: “La justícia enalteix la nació, però el pecat és l’oprobi dels pobles” (Proverbis 14. 34).

Charles de Gaulle va fer una distinció entre patriotisme i nacionalisme, en dir: “Patriotisme és estimar el teu país, nacionalisme és odiar el dels altres”. Les ideologies nacionalistes justifiquen qualsevol tipus de crims. Si la ideologia ordena algun tipus de malifeta, deixa de ser crim. Així que, quan creus en alguna ideologia, allò que normalment es considera conducta criminal, si la ideologia diu que no ho és, no ho és. Això és terrible i més quan els jutges que  són els garants de la justícia no jutgen justament quan dicten les sentències influenciats per la ideologia que professen.

Els  nacionalismes excloents són fruit del pecat. Des de l’inici de la Història fins els nostres dies han existit “els poderosos els homes de fama de l’antiguitat” (Gènesi 6: 4), que són els creadors dels nacionalismes excloents. Tant me fa que els nacionalismes excloents siguin de dretes o d’esquerres: impedeixen que el món visqui amb tranquil·litat.  Darrere els poderosos homes de fama que són els nacionalistes excloents mou els fils dels titelles Satanàs que impedeix que es pugui assolir una pau duradora. Si es nega l’existència de Satanàs no es pot entendre perquè no s’assoleix pau duradora malgrat els esforços per assolir-la. És per aquest motiu que les nacions civilitzades (¿cristianes?) siguin tan vulnerables al verí de la barbàrie. “Els pobles i l’acer tenen una lluentor  superficial” (Antoine Riverd). En el moment que els símbols nacionalistes es converteixen en déus “fan  que els grans ideals arrosseguin a les persones a descansar en grans cementiris” (anònim).

Octavi Pereña Cortina