ANORMALITAT DEMOCRÀTTICA

Què significa el títol de l’escrit publicat a La Vanguardia: “El President i l’Alcalde junts a missa per primera vegada des del 2014”) Se`l presenta com normalització democràtica, quan realment  és una reminiscència del passat nacionalcatolicisme franquista i dels llargs segles de maridatge entre la monarquia i l’Església Catòlica que ha deixat una forta empremta en la consciència social. Hem de fer un esforç d’oblit i aconseguir que l’Església Catòlica deixi de ser la consciència nacional imposada i ocupi el lloc que li correspon en la societat de proclamar la Veritat de la Paraula de Déu sense retallades ni afegits de la que està tan necessitada la societat actual.

El títol de La Vanguardia posa de manifest que encara no s’ha entès que les consciències  no es poden manipular ni coaccionar.  Que el respecte a la diversitat religiosa és un valor que s’ha de conrear amb totes les forces. La pau social ho requereix.

Anem a les festes majors. En èpoques ancestrals el pobles, viles i ciutats es posaven sota el patronat d’un sant/a, verge, perquè tingués cura de la població. Era una imposició que la ciutadania acceptava per força. La història està prou documentada per saber que els passava als qui dissentien  de l’autoritat eclesiàstica. La Inquisició estava sempre a punt per fer desapareix d’Hispania els heretges maldestres.

Avui, gràcies al Senyor, el passat dictatorial eclesiàstic ja és història, però com indica el títol de La Vanguardia encara queden reminiscències   d’aquest passat nefast. Les autoritats poden ser creients catòlics com d’altres confessions,  també ateus. L’empremta deixada per la Tradició no hauria der ser una llosa avui. La missa de festa major no hauria de ser una qüestió religiosa que afectés les consciencies de  les autoritats. Si hem aprés que les consciències són inviolables no sortiran nous títols com el de La Vanguardia que ens recordin que la llibertat religiosa no està plenament consolidada. Queda molta feina a fer perquè el mot anti” s’esborri totalment dels nostres cors. Trobaríem com la cosa més normal que l’alcalde no assistís a missa.

Octavi Pereña Cortina