MARATÓ ESPIRITUAL

L’esport tal om ens el presenten els mitjans de comunicació és bàsicament un gran negoci que genera molts diners. L’efecte mimetisme té la facultat d’incitar la infància a dedicar-se a l’esport professional, amb l’esperança del pares que els seus fills es convertiran en “cracks” que guanyaran fortunes. En el camí de l’èxit molts cauen a la cuneta. L’esperança del triomf s’esvaneix amb la mateixa facilitat amb que l’escalfor del sol engoleix la boirina matinera. No és de l’esport d’elit que tractarem. Em referiré a l’exercici corporal que no necessita anar al gimnàs per practicar-lo. Ni equipament mecànic per practicar-lo, que segons la publicitat guareix totes les dolències agudes i per haver. Em referiré als senzills exercicis que perfectament es poden fer a domicili sense necessitat de desplaçaments ni dispendis econòmics.  L’únic inconvenient que tenen els exercicis físics casolans és que al fer-se en privat no dóna lloc a presumir d’anar a prestigiosos centres públics.

Feta aquesta excepció anem al gra. La Bíblia diu: “L’exercici corporal és útil per a poca cosa” (1 Timoteu 4: 8). Malgrat això l’exercici físic és força útil a la vida present perquè serveix per a conservar la mobilitat. No practicar-lo, en molts casos fa que la dependència prengui possessió.

La Bíblia ens parla de l’home interior i de l’exterior. l’interior es renova, l’exterior es desgasta. És d’aquesta dualitat de l’home que en parlarem d’ara endavant. “El Senyor no mira com l’home: Perquè l’home mira el que té davant els ulls, però el Senyor mira el cor” (1 Samuel 16: 7). Aquest text ens hauria de fer pensar doncs conté les dues característiques de l’home:  l’home natural o carnal: veu el que té davant els ulls, es a dir el cos i no para atenció a allò que no es veu que és l’ànima. La causa d’aquesta distorsió és que per naixement de dona un hom neix espiritualment mort. No necessita tenir cura de l’anima. La insensibilitat espiritual ens porta a dos extrems. L’un el descriu prou bé Álvaro Bilbao, psicoterapeuta i neuropsicòleg: “ Els experts recomanen  que la pràctica esportiva ha de ser sempre racional. Es dir, que no es converteixi en una obsessió que pugui posar la relació de parella en perill. Hi ha persones realment obsessionades amb l’aspecte físic o la necessitat de fer esport, i quan això es converteix en l’únic, interfereix la vida de parella. Podem estar davant un problema de salut mental”. L’altre la desídia que porta a fabricar grosses panxes que desequilibren els seus portadors.

Malgrat que  “l’exercici corporal és útil per a poca cosa”, té una finalitat. Des del moment de la concepció la vida està determinada. Des d’abans de la creació de l’univers  i de tot el que conté, existeix el Llibre de la Vida on hi ha inscrits els noms de tots els redimits. D’aquests no en mancarà cap ni un. En les mans del Senyor hi ha la salut i la malaltia, la vida i la mort. Això no significa que siguem uns titelles moguts per un titellaire. En tot allò que depengui de nosaltres ens hem de preocupar per la nostra salut física i espiritual. En el despatx celestial hi ha un arxiu on apareixen els noms de tots els redimits per la sang de Jesús des de d’Adam  fins l’últim dels inscrits que ho serà un segon abans que Jesús  glorificat vingui a buscar el seu poble per passar l’eternitat en el seu regne.

La vida cristiana, en el temps present, el Nou Testament la compara a una marató que té com a model les antigues Olimpíades gregues  en les que els atletes competien per a ser guardonats  amb una corona de llorer. Així ho descriu l’apòstol Pau: “¿No sabeu que els qui corren a l’estadi, prou corren tots, però només un rep el premi. correu de tal manera que l’obtingueu. I tot el que lluita es controla en totes les coses, i ells certament ho fan per obtenir una corona corruptible. Jo, dons, corro així, no pas amb incertesa, combato així, no pas donant cops a l’aire sinó que copejo el meu cos i el domino, no fos que havent predicat als altres, jo sigui desqualificat” (1 Corintis 9: 24-27). L’apòstol Pau corre, combat, perquè sap amb certesa la meta a que vol arribar.

Fem una pausa i tornem als exercicis corporals. Anys enrere se’ls coneixia com gimnàstica sueca. Aquests exercicis tenien la finalitat de desentumir els membres amb la qual cosa s’aconsegueix que la mobilitat,  llevat excepcions, es produeixi lentament i s’arribi al final de l’existència temporal amb més bona salut física. Fet  aquest incís continuem amb el tema que ens interessa: la marató espiritual: “Per tant, no defallim, sinó al contrari, encara que el nostre home exterior es va desgastant, l’interior es renova de dia en dia. Perquè el lleuger pes momentani de la nostra aflicció està produint  un immensament immens i etern pes de glòria per a nosaltres que no mirem les coses que es veuen, sinó les que no es veuen, perquè les coses que es veuen són temporals, però les que no es veuen són eternes” (2 Corintis 4: 16-18).

La serpent, Satanàs, que va enganyar Eva i mitjançant ella  Adam, amb la conseqüència de la mort física i espiritual de tota la seva descendència, Jesús ens fa aquest advertiment: “I jo us dic amics meus, no tingueu por dels qui maten el cos i després d’això no poden fer res més. I us mostraré de qui heu de tenir por: Tingueu por d’aquell que després de matar, té potestat de llançar a l’infern, sí, us ho dic, a ell heu de tenir por” (Lluc 12: 4, 5). Malgrat que l’exercici físic no pot impedir que el cos es converteixi en pols, la resurrecció de Jesús que garanteix la nostra converteix el pols dels nostres cossos mortals en cossos incorruptibles i immortals.

Octavi Pereña Cortina