EDUCANT ELS FILLS

Qui és el responsable de l’educació espiritual dels fills? Per lògica ho són els pares. A causa de la degradació que ha afectat aquest camp, els pares deleguen a l’escola l’educació integral dels fills. ¿És correcte aquest traspàs de poders? La Bíblia  ensenya sense atenuants que l’ensenyança espiritual dels fills recau exclusivament en els pares: “Posareu, doncs, aquestes paraules meves sobre el vostre cor i sobre la vostra ànima, i les lligareu com un senyal sobre la vostra mà, i seran com frontals entre els vostres ulls” (Deuteronomi 11: 18). Aquestes paraules Moisès les adreça a tot el poble. Segons aquests mots, tota la població adulta ha de tenir un màster en Sagrades Escriptures. Per ajudar a aconseguir-lo tenien a la seva disposició la sinagoga on cada dissabte s’ensenyava la Sagrada Escriptura. L’ensenyament sinagogal era útil, però no l’únic. El text transcrit ensenya que tots els hebreus havien de tenir un coneixement profund de l’Escriptura perquè és la Paraula de Déu. El seu contingut havia de traspuar pels porus. Què havien de fer els pares farcits d’Escriptura? “Les ensenyareu als vostres fills, parlant-ne quan t’asseguis a casa teva, i quan caminis pel camí, i quan t’ajaguis, i quan t’aixequis. I les escriuràs als muntants de casa teva i als teus portals (vv. 19,20). Els hebreus no van tenir en compte la instrucció divina i la seva història ha estat  farcida de desfetes. La nostra també va de fracàs en fracàs per no tenir en compte la instrucció divina.

El llibre de Proverbis comença amb una preciosa analogia de Déu posant-se en la pell d’un pare preocupat pel benestar del seu fill. El text que ens aportarà llum és:      (1: 17-19). Està clar que molts no pararan atenció al que vaig a escriure perquè si no creuen en Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, el que redactaré no els interessarà. Sempre s’hi pot trobar algú verament preocupat per l’educació dels fills. En atenció a aquests continuaré escrivint.

Educar no consisteix en ensenyar les matèries que s’imparteixen a l’escola. Comença a la llar: “El temor del Senyor és el principi del coneixement” (v. 7). Sense el fonament de la fe, que és do de Déu, no es pot posseir un genuí esperit educatiu. Vet aquí el fracàs de l’ensenyament públic que de les aules a prou feines en surten persones que es comportin com a tals. El pare de l’analogia obre el seu cor al fill a qui vol instruir: “Escolta fill meu la instrucció el teu pare, i no rebutgis l’ensenyament de la teva mare: perquè seran una diadema de gràcia per al teu cap, i collars al voltant del teu coll” (vv. 8, 9). Els versets esmentats són la súplica amorosa d’un pare que desitja el millor pe al seu fill. El pare no pot restar permanentment al costat del fill per protegir-lo. No pot lligar-lo curt perquè no s’encabriti. Arribarà el dia  que el fill deixarà anar la mà del seu pare per endinsar-se en els viaranys d’aquests món lluny de la llar. Haurà d’aprendre a caminar sol. L’avisa que s’endinsarà en el món inhòspit que hi ha fora de la llar: “Fill meu, si els pecadors et volen seduir, no hi consentis. Si et diuen: vine amb nosaltres, estiguem-nos  l’aguait per vessar sang, parem una emboscada a l’innocent sense motiu” (v. 11). L’assetjament escolar va en augment. Els mestres estan desesperats perquè no saben què fer. preguntem-nos si els pares d’aquests xavals que es converteixen en problema social si s’han preocupat d’ensenyar els seus fills a transitar pel camí del bé, de respectar els seus companys d’aula que són distints. Si els hi han  inculcat el sentiment d’ajudar els seus companys amb problemes. Si han corregit els seus sentiments masclistes…Les notícies són alarmants. Els delictes comesos per menors creixen exponencialment i, alhora més virulents. Això significa que l’educació que els nois/noies reben en la llar no és la correcta.

Em va sorprendre llegir la plegaria que el general d’USA Douglas MacArthur ha deixat escrita pensant en la responsabilitat que com a pare tenia d’ensenyar el seu fill a comportar-se com home de bé. Malgrat que aquesta plegaria és una obra humana, crec que ha estat inspirada per l’Esperit Sant i que per tant, es mereix que se li  posi atenció. Heus aquí la transcripció de la plegaria:

“Dóna’m un fill, oh Senyor que sigui prou fort per saber quan és feble, i quan és prou fort, saber enfrontar-se a les pors. Que sigui orgullós i inflexible en els fracassos. Mesurat en la desfeta i humil en la victòria. Dóna’m un fill que et conegui i que es conegui a sí mateix ja que és el fonament del coneixement. Guia’l, et demano, no pel camí de la vida fàcil i del confort, sinó sota la dificultat i el desafiament. Que aprengui a resistir en la tempesta i que aprengui a ser compassiu amb els qui fracassen. Dóna’m un fill de cor net i de propòsits alts de mires. Un fill que es controli davant el desig de controlar els altres. Un noi que aprengui a riure i mai oblidi com plorar. Un xicot que s’endinsi en el futur i que mai s’oblidi del present . I quan tingui tot això afegeixo: et demano que tingui un bon sentit de l’humor i així pugui ser sempre seriós . Que no es miri amb massa duresa. Dóna-li humilitat perquè se’n recordi sempre de la senzillesa de la grandesa. La ment oberta a la vertadera saviesa i la humilitat de la força autèntica”.

Malgrat tot, sempre hi ha la possibilitat que el fill es  converteixi en un pròdig que malbarata els bens vivint dissolutament. Sempre hi ha la possibilitat que li succeeixi el que li va passar al fill pròdig de la paràbola que, havent  malbaratat el patrimoni vivint dissolutament, en veure’s arruïnat va tornar en si, i va decidir tornar a la casa del pare que havia abandonat pel seu mal cap,

El text: “Instrueix el noi concernint el seu camí: i ni que sigui vell no se n’apartarà” (Proverbis 22: 6). Aquets text no ha sigut esborrat de la Bíblia. Segueix sent una porta oberta per a qualsevol bala perduda que adonant-se de la seva niciesa es posa dempeus i emprèn el retorn a la casa del Pare celestial que mai no havia d’haver abandonat.

Octavi Pereña Cortina