METÀSTASI MALIGNA

El periodista Donat Puitx entrevista Paco Ibañez, cantautor i li pregunta: “Com veu el món? Ho pregunto pensant en coses com l’augment de l’extrema dreta per tot arreu”. La resposta que dóna és molt forta: “El que comentes és una deixadesa de la societat que ho deixa passar tot. Estem en període d’agonia. Agonia no mental, però sí moral. Com pot ser possible que la gent no reaccioni amb el que està passant a l’Orient Mitjà? Per descomptat l’atac d’Hamàs als israelites l’octubre de 2023 no es pot acceptar, però la resposta israeliana contra els palestins s’ha convertit a ulls de tothom en un genocidi sense perdó…Dir ràbia és poc. No es pot permetre que el món estigui aturat com si no passés res. I després…Mira, jo no estic contra el futbol, però ja n’hi ha prou d’esportitzar tant la vida i l’existència. Fixa’t en què estan fent els americans, que en el fons esborren consciències omplint els estadis amb propostes musicals ja no lleugeres, sinó gairebé assassines, es pot dir. Alimenten la ignorància i el menyspreu del que és el món, del que és la creació, del que és anomenar-se artista. Fa vergonya”.

Maria José Diaz-Aguado, catedràtica de Psicologia de l’Educació, no pot ser més clara quan diu: “Quan els mitjans informen d’un cas d’assetjament solen demanar si es va aplicar el protocol. I trobo a faltar que es pregunti: Hi va haver un pla preventiu? L’assetjament escolar (i cada una de les formes que adopta la violència) és la punta d’un iceberg profund on hi ha la societat sencera. Una cultura ancestral de domini i submissió, en que el poder s’exerceix sotmetent”.

Comentant el periodista amb Jean-Abdou Arbach, arquebisbe sirià les calamitats de la guerra, el clergue li diu: “Vostès a la UE es creuen segurs, però a tenen l’enemic a dins” ¿Al·lusió al creixement que no te aturador de l’extrema dreta arreu?  Si és així el clergue  s’equivoca d’enemic. L’extrema dreta com els partits que s’autodenominen democràtics o liberals, tenen en comú el mateix pare espiritual: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i els desigs del vostre pare voleu fer, el era homicidi des del principi, i no es va mantenir en la veritat. Quan parla mentida parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” Joan 8: 44). És de summa importància parar atenció a allò  que Jesús tot seguit diu als seus oients: “Com jo us dic la veritat, no em creieu. Qui de vosaltres em pot acusar de pecat? Si dic la veritat, per què no em creieu? El qui és de Déu escolta les paraules de Déu. Per això vosaltres no escolteu, perquè no sou de Déu” (vv. 45-47).

Als fariseus i els seus amics que presumien de tenir Déu com a Pare, Jesús els diu: “Però com jo dic la veritat, no em creieu. Qui de vosaltres em pot acusar  de pecat? Si dic la veritat, per què no em creieu? El qui és de Déu escolta les paraules de Déu. Per això vosaltres no escolteu, perquè no sou de Déu” (vv. 45-47).

Els fariseus i els seus amics que presumien de tenir Déu per pare, Jesús els diu: “Si Déu fos el vostre Pare, m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit i ungit de Déu. No he vingut de mi mateix, sinó que Ell m’ha enviat” (v. 42).

Judes Iscariot que va vendre Jesús als seus enemics per trenta monedes de plata il·lustra perfectament la causa que produeix la metàstasi de la maldat humana que fa que no existeixi pedagog, ni psicòleg, ni psiquiatre capacitat per guarir-la. Cap d’ells  pot curar la metàstasi de la maldat humana perquè no té res a veure amb el cos ni amb la ment, perquè és el resultat de la filiació satànica de les persones. En les Benaurances Jesús diu als seus seguidors que són la sal de la terra i la llum del món” (Mateu 5: 13-15). El significat del text és: “Així ha de brillar la vostra llum davant els homes, a fi que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és en els cels (v. 16).

Judes Iscariot és l’exemple clar de com Satanàs utilitza les persones per a cometre maldats. En el Grup dels Dotze Judes tenia un càrrec de responsabilitat: tenia la bossa dels diners (Joan 12: 6). No era tan bo com el pintaven, doncs “prenia el que s’hi ficava” Era un lladre de guant blanc. Molt refinat. Ningú sospitava la seva cobdícia. Semblava tan bona persona!  Jesús que escodrinya els cors sabia qui era realment Judes. “I a l’hora de sopar, quan el diable ja havia ficat en el cor de Judes, que el lliurés” (Joan 13: 2). Judes aparentment era un dels Dotze. De sobte, Jesús “es va contorbar en l’esperit, i va dir: En veritat, en veritat us dic, que un de vosaltres em lliurarà. Sorpresos els deixebles es miren l’un a l’altre. Pere li fa un senyal a Joan perquè li pregunti a Jesús qui és el traïdor. Joan li pregunta: “Senyor, qui és?” Jesús li respon: “És aquell a qui donaré el bocí sucat. I havent sucat el bocí, el va donar a Judes. Llavors Satanàs va entrar en ell. Aquest va ser l’instant de màxima possessió satànica. Llavors Jesús li diu al traïdor:  “El que fas, fes-ho de pressa…Llavors havent pres el bocí de pa, va sortir immediatament, i era de nit” (Joan 13: 21-30)

La mort de Jesús la va decidir el Pare celestial abans de la creació del món: “A la veritat el Fill de l’Home se’n va tal com està escrit d’Ell” (Mateu 26: 24). La pregunta que ens fem és: ¿va ser Judes responsable del que va fer. A aquesta pregunta Jesús li dóna resposta: “Ai d’aquell home per qui el  Fill de l’Home és lliurat! Li hauria estat millor no haver nascut aquell home” (Mateu 26: 24). Tots els homes som responsables de la metàstasi maligna que tan ens indigna.

Octavi Pereña Cortina