ASSETJAMENTS SUPERATS
El passat 28 d’octubre es van produir
manifestacions estudiantils contra l’assetjament escolar i el suïcidi el 14
d’octubre de Sandra Peña, jove estudiant de 14 anys. El lema que encapçalava la
manifestació a Lleida deia: “Ja n’hi ha prou de bullying escolar i dels
discursos d’odi”. Els manifestants va protestar contra l’assetjament escolar i
els discursos d’odi, però no van dir res de la causa que els produeixen.
El psiquiatra Àngel Pedra va dir que
l’assetjament escolar “sempre ha existit, però ara amb les xarxes s’ha
intensificat”. Silvia Pereque, portaveu
del Govern de la Generalitat defensava els protocols existents en la lluita
contra l’assetjament escolar. Tant els manifestants com els protocols dels
governs reconeixen l’existència d’una epidèmia, però ni piu pel que fa al seu
origen.
Pertanyem a una societat espiritualment atea,
però tradicionalment religiosa. Jesús, als tradicionalment religiosos del seu
temps els va dir: “Ai de vosaltres, escribes i fariseus hipòcrites” (Lluc 11:
44). Ser religiós professional no vol dir que es cregui en Déu. Religiositat
externa de cara a la galeria és sinònim d’ateisme. Ens agradi o no a aquesta
nostra societat se li poden aplicar les paraules que Jesús va dir als
religiosos dels seus dies: “Hipòcrites! Bé va profetitzar de vosaltres Isaïes,
dient: Aquest poble s’apropa a mi amb la seva boca i m’honora de llavis, però
el seu cor és lluny de mi. Però m’adoren en va perquè ensenyen com a doctrines
els manaments dels homes” (Mateu 15: 7-9). Aquesta societat teòricament
teocràtica empastifa de corrupció tot el que toca. Només sap lluitar, encara
que malament, contra els efectes, entre aquests, l’assetjament escolar.
David, escollit per Déu per a ser rei
d’Israel, de qui segons la carn procedeix el Fill de Déu encarnat en la Persona
de Jesús, va cometre adulteri amb l’esposa d’un militar que es trobava en el
camp de batalla. Fruit d’aquesta relació adulterina la dona va quedar
embarassada. Amb el propòsit d’amagar el seu pecat David va ordenar al general de l’exèrcit que posés
el marit ultratjat en un lloc de màxim
perill perquè sigui l’enemic l’encarregat de matar-lo. Així va ser. Quan va
saber que el soldat que li feia nosa havia mort, va fer portar la viuda a casa
seva. “Però allò que David havia fet era malvat als ulls del Senyor” (2 Samuel
11: 27). Mitjançant el profeta Natan el
Senyor amonesta David. Fruit d’aquesta reprimenda escriu el Salm 51 on
manifesta públicament penediment pel seu crim comés. Entre altres coses reconeix:
“Heus aquí, en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva
mare”. Aquest text explica la causa de la rebequeria dels infants malgrat que
els pares no ho vulgui reconèixer. “En pecat em va concebre la meva mare”,
explica el mal comportament del fills que s’agreuja en el transcórrer els anys.
“¿Com netejarà un jove el seu camí?
Observant la teva paraula” (Salm 119: 93). Com pot un infant entrar en contacte
amb la paraula de Déu si els seus pares no li ensenyen? A causa de la
ignorància dels pares els fills creixen sense saber res de l’amor de Déu.
Menors d’edat han estat condemnats per pertànyer a bandes de delinqüents!
Àngel Pedra, psiquiatre, diu que quan una
víctima de l’assetjament es suïcida, “en alguns casos els assetjadors “demanen assistència
psicològica”. Això vol dir que els assetjadors
encara els queda una mostra de sentiment. Que no han arribar al total
enduriment del seu cor. Hi ha una esquerda per la que s’hi pot introduir l’amor
misericordiós de Déu. Un cop introduït l’amor de Déu en el cor d’un assetjador
aquest comença a estimar els seus companys com a ell mateix. Un cop l’amor de
Déu s’ha instal·lat en el cor de l’assetjador canvia radicalment el concepte
que té d’ell mateix: “Purifica’m amb hisop, i seré net, renta’m i seré més
blanc que la neu. Fes-me escoltar el goig i l’alegria, i s’alegraran els ossos que vas trencar. Amaga
el teu rostre dels meus pecats, i esborra totes les meves iniquitats. Oh Déu,
crea en mi un cor net, i renova dins meu un esperit ferm. No em llencis lluny
de la teva presència, i no em prenguis el teu Esperit Sant. Torna’m el goig
de la
teva salvació, i aferma’m amb un esperit noble” D’aquesta experiència en
surt una persona nova que en lloc de buscar satisfacció fent mal als seus
companys “ensenyaré als transgressors els teus camins, i els pecadors es
convertiran a tu” (Salm 51: 7-13). En lloc de sembrar odi escampa l’amor de Déu
que restaura els seus companys angoixats per diversos motius.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada