VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Heus aquí unes respostes que Silvia Semenzin, doctora en sociologia. Diu que des del 2018 es dedica a investigar a grups que es dediquen a escampar fotos d’esposes i altres grups que ensenyen com drogar a les dones: “M’hi vaig infiltrar( en un d’aquests grups per entendre’ls, i el que vaig descobrir va ser inquietant: Per a molts homes cosificar les dones és com consumir porno, no es consideren violents, creuen que és un joc entre amics que se senten molt mascles”…Cal fer “un canvi cultural. Ensenyar des de petits què és el consentiment, què és la llibertat sexual, què significa el feminisme. I regular la tecnologia cosa que va més ràpid que la llei”…”No hi ha manera d’esborrar completament  les imatges després que es difonguin. El mal és continu, massiu i col·lectiu. És una violència que no s’atura”. ¿S’ha radicalitzat la misogínia? li pregunta la periodista Ima Sanchís. La Silvia respon: “Segons les dades que tenim s’ha radicalitzat molt. Si abans es normalitzava com un joc entre homes, avui es reivindica com una forma de control sobre les dones. Finalment és un exercici de poder, de tornar a posar les dones al seu lloc”.

Per combatre aquesta epidèmia no n’hi ha prou amb ensenyar els nens a respectar les dones, ni amb endurir les mesures judicials i policials. És un problema profundament arrelat en el cor humà que s’anomena PECAT que es materialitza en diverses formes. L’aversió a la dona n’és una.

Una de les causes de l’expansió de la violència masclista és la pornografia. Heus aquí algunes opinions al respecte: “La pornografia perjudica per un igual els qui l’utilitzen i a les víctimes. Alimenta desitjos luxuriosos de maneres que no es poden satisfer” (Albert Leel).

“No veia a les persones com a persones, per a mi només eren objectes sexuals”(Ozhosa Ovienriola). “La pornografia, tan  la violenta com la que no ho és, és la causa més greu de la presència de la violació en la societat moderna. Malgrat que hi ha moltes teories sobre les causes del crim de la violació, recerques empíriques i socials, l’evidència és contundent en afirmar que la pornografia és el principal factor que la causa” (Hanga Handreas Tzortis).

“Cavalls atipats, cadascú renilla per la muller del seu proïsme: ¿No he de castigar aquestes coses? Declaració del Senyor. ¿I no es venjarà la meva ànima d’una nació com aquesta? (Jeremies 5: 8, 9).

Havent  vist les conseqüències dels desitjos sexuals descontrolats, anirem ara a la causa que els provoca. Déu va crear Adam, però per a ell “no es va trobar un ajut adient” (Gènesi 2: 20). Déu va extreure d’Adam una costella i d’ella en va fer Eva perquè l’espècie humana es pogués multiplicar. Gràcies a l’aparició en l’escenari del jardí d’un personatge no invitat: Satanàs “pare de la mentida i homicida des del principi” (Joan 8: 44). Aquest va entabanar Eva que mengés el fruit de l’arbre prohibit i, amb carantoines va aconseguir que Adam també ho fes. El pecat va fer acte de presència i el sexe que era necessari per la multiplicació de l’espècia humana va convertir els humans en “Cavalls atipats, cadascú renilla per la muller del seu proïsme”. Passen els segles i el poble de Déu deixa de ser exclusiu per donar pas als gentils. El tema del sexe, a causa de la seva importància, no se’l pot excloure del temari de l’església. Analitzarem el que diu. El tema del matrimoni és molt profund. Malgrat el tracten les Sagrades Escriptures ens troben en les beceroles pel que fa a la seva comprensió. Amb el poc que entenem en tenim més que suficient per corregir el nostre comportament, si cal.

El text de referència comença així: “Sotmeteu-vos els uns als altres en el temor de Déu” (Efesis 5: 21). Una qüestió de primeríssima importància en el matrimoni si es desitja  arribar a un final feliç, i que no es pot marginar, és que Crist és la pedra de l’angle de l’edifici conjugal. El text esmentat es refereix als dos: espòs i esposa. Ambdós  s’han de sotmetre’s  al temor de Déu.

L’apòstol Pau dirigint-se a les esposes escriu: “esposes sotmeteu-vos als propis marits com al Senyor. Perquè el marit és el cap de la muller, com també Crist és el cap de l’església, i Ell és el Salvador del cos. Així que, com l’església està sotmesa a Crist, així també les esposes als seus marits en tot” (vv. 22-24). Si el lector és dona, sigues pacient. El “The End” de la narració encara no ha sortit. Segueix la lectura amb tranquil·litat: “Marits estimeu les vostres pròpies mullers, així com també  Crist va estimar l’església, i es va lliurar Ell mateix per ella, a fi de santificar-la, purificant-la amb el bany de l’aigua per la paraula, per presentar-se a si mateix l’església gloriosa, que no té taca ni arruga ni res semblant, sinó perquè sigui santa i irreprensible. Així els marits han d’estimar les pròpies mullers com els propis cossos. Qui estima la seva muller s’estima a si mateix, perquè mai ningú ha odiat la seva pròpia carn, sinó que l’alimenta i la protegeix, com també el Senyor a l’església, perquè som membres del seu cos, de la seva carn i dels seus ossos. Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà ala seva dona, i tots dos seran una sola carn” (vv. 25-31).

¿Pot algú a arribar a entendre amb tota la seva profunditat la comparació que l’apòstol  fa del marit com a cap de l’esposa i Crist com Cap de l’església? Em temo que no. Creure-ho per l’Esperit, sí. La relació conjugal millorarà si ambdós esposos ho creuen. Quanta raó té l’apòstol quan acaba el tema del matrimoni amb aquestes paraules: “Aquest  misteri és gran, i jo ho dic referent  a Crist i l’església. Però, que cadascú de vosaltres també estimi la seva muller com a ell mateix, i la muller que respecti el seu marit” (vv. 32, 33).

El marit que estima la seva esposa amb un amor semblant al que Crist té per l’església mai publicarà fotos íntimes de la seva esposa cosificant-la com objecte sexual.

Octavi Pereña Cortina