CORRUPCIÓ A L’ABOCADOR
Màrius Carol en el seu escrit: “Com netejar la
política”, escriu: ”Passen els governs però la corrupció política no
desapareix, com si fos un virus indestructible, contra el qual no hi ha cap
vacuna…Potser la corrupció és inherent a la condició humana. A l’antiga Roma ho
van intentar tot, després que el polític Petroni, el segle I clamés davant la
cobdícia dels servidors públics: “Què més poden fer les lleis on només els
diners regnen? Els legisladors van començar obligant els corruptes a tornar el
que havien robat, però la república va acabar per condemnar a desterrament i
fins i tot amb pena de mort als acusats de suborn o tràfic d’influències,
però ni així se’n van sortir”.
En el discurs que el president Illa va
pronunciar quan es va reintegrar a l’activitat pública, el gruix de la
dissertació va ser avisar-nos del perill seriós que la deshumanització de la política comporta que els representants
polítics tenen el deure ineludible de donar exemple d’humanitat, de rescatar
els valors humans. Hem de recuperar la bona política i això requereix millorar
el debat polític. Hem de transformar els valors d’humanitat en beneficis tangibles per millorar la vida
dels ciutadans”.
Josep Martí Blanc en el seu escrit “La policia
no aixeca el cap”, el clou escrivint. “És una reforma pendent en Espanya. Més
moral i ètica que legal, per tant, més difícil. No té res a veure amb el que ha
passat, O sí, per la impunitat que sembla que creix que tenia el susdit Ángel
González. I se sap que al cosmos tot té relació. Com s’ha dit: massa governs
amb els mateixos tics”.
En el discurs inaugural del MWC el rei Felip
va dir: “Hem de mantenir-nos ferms en la defensa de la dimensió ètica de la
humanitat, els seus valors i principis que són universals…Exigim la màxima
moderació en l’ús de la força, respecte a la vida dels civils i la recerca
d’una via diplomàtica a aquesta lògica actual de confrontació…Fem una crida per
evitar una situació caòtica i una repressió descarada, i per restablir el
diàleg en una recerca honesta de la pau”.
Bla, bla, bla, tot són paraules que el vent
se’n duu, els qui defensen a capa i
espasa els suposats valors humans i democràtics. Els governs marxen i n’entren
de nous i la corrupció segueix tenint protagonisme.
Josep Martí Blanc reconeix que la reforma que
Espanya necessita és més moral i ètica que legal. Continuaré escrivint tenint
en compte aquest reconeixement.
El salmista ens obre la porta perquè puguem
endinsar-nos en l’espinós tema de la corrupció política que tan ens enutja i
preocupa: “Qui és l’home que tem el Senyor? Ell l’instruirà en el camí que ha
de seguir, i la seva ànima descansarà en el bé” (Salm 25: 12, 13). Traspassem el
llindar de la porta i endinsem-nos en el món espiritual on s’hi troba l’arrel
de la corrupció de la que de tan se’n parla i que ningú aporta solució.
Com el tema espiritual està tan infectat
de prejudicis anem primer a Jesús perquè amb un dit toqui els nostres ulls i
ens torni la visió. Un cop recuperada estarem en condicions d’entendre el que
ens dirà: “Per què mires la brossa que hi ha en l’ull del teu germà i ni te n’adones de la biga que hi
ha en el teu propi ull? O, ¿com pots dir al teu germà : Germà, deixa’m treure
la brossa que hi ha en el teu ull, si tu mateix no veus la biga que hi ha en el
teu ull? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs per
treure la brossa de l’ull del teu germà” (Lluc 6: 41, 42)
Ara que hem passat pel despatx de l’Oftalmòleg
diví i hem recuperat el cent per cent la
visió estem en condicions d’introduir-nos en l’espinós tema de la corrupció sense bigues que
distorsionin la visió. Parem atenció a allò que Jesús ens ha de dir al
respecte: “Perquè no hi ha cap arbre bo que faci fruit dolent, ni cap arbre
dolent que faci fruit bo. Perquè cada arbre es coneix pel seu fruit: car de
l’esbarzer no es cullen figues, ni de la bardissa es veremen raïms. L’home bo,
del bon tresor del seu cor, treu allò que és bo, i l’home dolent, del mal
tresor del seu cor, treu allò que és dolent, perquè de l’abundància del cor
parla la seva boca” (Lluc 6: 43-45).
Per naixement de muller i per ser descendència
d’Adam tots naixem pecadors, es dir, arbres dolents. Això no vol dir que tots
hàgim de ser com Josef Mangale, el carnisser dels camps d’extermini nazis. Els
qui hem nascut i crescut en un país catòlic se’ns ha ensenyat que les “mentides
pietoses” no tenen importància. Què ensenya el manament de la Llei de Déu? “No
donaràs fals testimoni contra el teu proïsme” (Èxode 20: 16). Què diu
l’Escriptura al respecte? “Qualsevol que guardi tota la Llei, però peca en un
sol punt, és culpable de tots” (Jaume 2: 10). Qui és que no hagi dit mai una
“mentida pietosa”? No hi ha cap persona
que sigui innocent. Tots som infractors de tota la Llei de Déu. Som arbres dolents
que donen fruits dolents. Si el lector està preocupat per la seva condició
d’arbre dolent vagi a Jesús perquè el converteixi en arbre bo. A l’instant
començarà a caminar en novetat de vida. El passat serà enterrat per a sempre
més.
Octavi Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada