EL SOMNI
“He somniat que volava/ m’enlairava cap al
cel/ quan era lluny de la terra/em transformava en un estel/d’allà estant veia
els pobles/les places i les ciutats/les muntanyes més agrestes/i els deserts
tan desolats/he vist pobles en guerra/he vist els morts a milers/els infants
plorant de fam/abandonats sols pels carrers/he vist tantes coses lletges/tanta
desgràcia i dolor/que m’he despertat de cop/tot amarat de suor/no m’agraden les
guerres/vull que tots ens estimem/ com ens estimem a nosaltres/aquell infant de
Betlem/Ell va néixer per salvar-nos/ens ofereix salvació/si acceptem el que Ell
ens dóna/el món seria millor” (Maria Carmona). El somni de la Maria es queda en
això: un somni.
Amb tantes veus que clamen per aturar les
guerres, ¿per què no desapareixen? Jaume dóna resposta a la pregunta quan
escriu: “D’on venen les guerres i les lluites entre vosaltres? ¿No venen
d’això, dels vostres plaers que combaten en els vostres membres? Cobegeu, i no
teniu, mateu i envegeu i no podeu aconseguir, lluiteu i feu guerra, però no
teniu, perquè no demaneu, demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament per
malgastar-ho en els vostres plaers” (Jaume 4: 1-3). Per què demanem de manera
tan perversa? La resposta a aquesta pregunta l’hem d’anar a buscar a l’inici de
la Historia, en el paradís, on Adam i Eva
vivien la mar de feliços. Vivien en un autèntic paradís. De sobte
apareix en l’escenari paradisíac Satanàs vestit com un àngel de llum per
haver-se encarnat en la serpent que en aquell moment no era l’animal repugnant
en que es va convertir quan Déu la va maleir. Era una bèstia que infonia
confiança. Les aparences enganyen. Satanàs que és pare de mentira i homicida
des del començament s’apropa a Eva per enganyar-la presentant a Déu com mentider empedreït ja que no era veritat el que Déu li havia dit
a Adam: “De l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el
dia que en mengis certament moriràs” (Gènesi 2: 17). Satanàs mostra la
perversitat de la seva naturalesa quan li diu a Eva: “Perquè Déu sap que el dia
que e mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé
i del mal” (Gènesi 3. 5). Eva es va engolir la mentida i va menjar el fruit de
l’arbre que Déu li havia dit a Adam que no en mengessin. Eva s’acosta al seu
marit i li fa beure a galet la mentira. Així com el fruit prohibit va entrar en
la boca d’Adam en lloc de ser com Déu
“es van obrir els ulls de tots dos, i es van adonar que anaven nus, i van cosir
fulls de figuera, i es van fer faldars” ((3: 7). Transcorre el temps i el
matrimoni té dos fills: Caín i Abel. Els fills creixen: “I Caín va parlar al
seu germà Abel, i es va esdevenir, quan eren al camp, que Caín s va llençar
contra el seu germà Abel, i el va matar” (Gènesi 4: 8). És així que mitjançant
un fratricidi la violència fa la seva entrada triomfant en la Terra. Amb el
temps es fa més sofisticada i cruel.
Miguel Ángel Moratinos, exministre del Govern
d’Espanya “¿La humanitat sobreviurà?” El
polític entona el cant el cigne quan escriu: “Davant d’aquests dos
desafiaments, els ciutadans haurien d’aixecar-se i clamar pel final de les
guerres i exigir que tot avenç de la ciència i el coneixement faci sota un control democràtic total i
efectiu, amb la màxima transparència
sobre aquest món fosc dels algoritmes,
Si resistim aquestes dues grans amenaces, evitarem que l’any 2026 segueixi erosionant les fites que la
humanitat havia assolit al llarg d’aquests vint segles, serà llavors que l’homo sapiens podrà posar-se dret, tornar
a aixecar-se i estrènyer la mà dels seus germans i construir junts un món en
pau, que respecti el planeta Terra sota un marc multilateral en que tots puguem
decidir col·lectivament el nostre futur” L’exministre es comporta com un somnia
truites.
Què diu Jesús respecte les guerres? Els seus
deixebles se li acosten per preguntar-li: ”Quin serà el senyal de la teva
vinguda i de la fi del temps? Jesús els va dir: “Mireu que ningú us faci
desviar: Perquè molts vindran en Nom meu dient: Jo sóc el Crist, i en faran
desviar molts. I començareu a sentir parlar de guerres i de rumors de guerres.
No us inquieteu, perquè cal que passin aquestes coses, però encara no és la fi.
Perquè s’alçarà nació contra nació, i
regne contra regne. I hi haurà fams i pestilències i terratrèmols en diversos
llos. Però aquestes coses són el començament dels dolors” (Mateu 24: 4-8).
En el moment de redactar aquest escrit aquests
tràngols omplen els mitjans de comunicació. Mentrestant Satanàs segueix
provocant sense fre cataclismes ecològics i guerres. No fem cas dels forjadors
d’opinió que com Miguel Angel Montoro que ens volen fer creure que si l’home
s’ho proposa pot fer desaparèixer les guerres i tot tipus de violència i
transformar la Terra en un oasi de pau. Individualment és possible que algunes
persones per la fe en Jesús s’agafin a
la corda que els tregui del sorramoll que els amenaça en sepultar-los. i posin
els peus sobre la Roca que es Jesús i els atorgui la vida eterna.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada