CORRUPCIÓ A L’ABOCADOR

Màrius Carol en el seu escrit: “Com netejar la política”, escriu: ”Passen els governs però la corrupció política no desapareix, com si fos un virus indestructible, contra el qual no hi ha cap vacuna…Potser la corrupció és inherent a la condició humana. A l’antiga Roma ho van intentar tot, després que el polític Petroni, el segle I clamés davant la cobdícia dels servidors públics: “Què més poden fer les lleis on només els diners regnen? Els legisladors van començar obligant els corruptes a tornar el que havien robat, però la república va acabar per condemnar a desterrament i fins i tot amb pena de mort als acusats de suborn o tràfic d’influències, però  ni així se’n van sortir”.

En el discurs que el president Illa va pronunciar quan es va reintegrar a l’activitat pública, el gruix de la dissertació va ser avisar-nos del perill seriós que la deshumanització  de la política comporta que els representants polítics tenen el deure ineludible de donar exemple d’humanitat, de rescatar els valors humans. Hem de recuperar la bona política i això requereix millorar el debat polític. Hem de transformar els valors d’humanitat  en beneficis tangibles per millorar la vida dels ciutadans”.

Josep Martí Blanc en el seu escrit “La policia no aixeca el cap”, el clou escrivint. “És una reforma pendent en Espanya. Més moral i ètica que legal, per tant, més difícil. No té res a veure amb el que ha passat, O sí, per la impunitat que sembla que creix que tenia el susdit Ángel González. I se sap que al cosmos tot té relació. Com s’ha dit: massa governs amb els mateixos tics”.

En el discurs inaugural del MWC el rei Felip va dir: “Hem de mantenir-nos ferms en la defensa de la dimensió ètica de la humanitat, els seus valors i principis que són universals…Exigim la màxima moderació en l’ús de la força, respecte a la vida dels civils i la recerca d’una via diplomàtica a aquesta lògica actual de confrontació…Fem una crida per evitar una situació caòtica i una repressió descarada, i per restablir el diàleg en una recerca honesta de la pau”.

Bla, bla, bla, tot són paraules que el vent se’n  duu, els qui defensen a capa i espasa els suposats valors humans i democràtics. Els governs marxen i n’entren de nous i la corrupció segueix tenint protagonisme.

Josep Martí Blanc reconeix que la reforma que Espanya necessita és més moral i ètica que legal. Continuaré escrivint tenint en compte aquest reconeixement.

El salmista ens obre la porta perquè puguem endinsar-nos en l’espinós tema de la corrupció política que tan ens enutja i preocupa: “Qui és l’home que tem el Senyor? Ell l’instruirà en el camí que ha de seguir, i la seva ànima descansarà en el bé”         (Salm 25: 12, 13). Traspassem el llindar de la porta i endinsem-nos en el món espiritual on s’hi troba l’arrel de la corrupció de la que de tan se’n parla i que ningú aporta solució. Com  el tema espiritual està tan infectat de prejudicis anem primer a Jesús perquè amb un dit toqui els nostres ulls i ens torni la visió. Un cop recuperada estarem en condicions d’entendre el que ens dirà: “Per què mires la brossa que hi ha en l’ull del  teu germà i ni te n’adones de la biga que hi ha en el teu propi ull? O, ¿com pots dir al teu germà : Germà, deixa’m treure la brossa que hi ha en el teu ull, si tu mateix no veus la biga que hi ha en el teu ull? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs per treure la brossa de l’ull del teu germà” (Lluc 6: 41, 42)

Ara que hem passat pel despatx de l’Oftalmòleg diví i hem recuperat  el cent per cent la visió estem en condicions d’introduir-nos en l’espinós  tema de la corrupció sense bigues que distorsionin la visió. Parem atenció a allò que Jesús ens ha de dir al respecte: “Perquè no hi ha cap arbre bo que faci fruit dolent, ni cap arbre dolent que faci fruit bo. Perquè cada arbre es coneix pel seu fruit: car de l’esbarzer no es cullen figues, ni de la bardissa es veremen raïms. L’home bo, del bon tresor del seu cor, treu allò que és bo, i l’home dolent, del mal tresor del seu cor, treu allò que és dolent, perquè de l’abundància del cor parla la seva boca” (Lluc 6: 43-45).

Per naixement de muller i per ser descendència d’Adam tots naixem pecadors, es dir, arbres dolents. Això no vol dir que tots hàgim de ser com Josef Mangale, el carnisser dels camps d’extermini nazis. Els qui hem nascut i crescut en un país catòlic se’ns ha ensenyat que les “mentides pietoses” no tenen importància. Què ensenya el manament de la Llei de Déu? “No donaràs fals testimoni contra el teu proïsme” (Èxode 20: 16). Què diu l’Escriptura al respecte? “Qualsevol que guardi tota la Llei, però peca en un sol punt, és culpable de tots” (Jaume 2: 10). Qui és que no hagi dit mai una “mentida pietosa”?  No hi ha cap persona que sigui innocent. Tots som infractors de tota la Llei de Déu. Som arbres dolents que donen fruits dolents. Si el lector està preocupat per la seva condició d’arbre dolent vagi a Jesús perquè el converteixi en arbre bo. A l’instant començarà a caminar en novetat de vida. El passat serà enterrat per a sempre més.

Octavi Pereña Cortina