L'HORROR DELS GULAGS

 

Dos breus textos, un d'Alecksandr Solzhemitsyn i l'altre de Variem Shalanov, ambdós van experimentar en les seves pròpies carns els horrors dels gulags siberians, resumeixen el terror que imperava. en els blocs de confinament situats en la Sibèria hivernal. El primer diu: "L'objectiu gairebé no es dissimulava: es tractava de donar als presidiaris, però seguint la tradició del gulag, d'acció perllongada perquè els condemnats sofrissin més i treballessin encara una mica abans de morir". El segons exposa: "Ja no hi havia res que ens torbés, ens resultava fàcil viure captius d'una voluntat aliena a nosaltres. Ja no ens preocupava ni tan sols conservar la vida". Els gulags soviètics no són els únics caus d'horror. Cal recordar els camps d'extermini nazis. Els presoners republicans obligats a treballar en pèssimes condicions en la construcció del "Valle de los Caidos", en obres públiques i en els camps de concentració. Els genocidis i violacions dels drets humans més elementals a l'Àfrica. Xina, Corea del Nord, a l'Antiga Iugoslàvia, Guantánamo i altres indrets que en ser tants se m'escapen del record.

Per què tanta crueltat? Quin motiu hi ha perquè l'home es comporti pitjor que una fera contra un altre home? Per què buscar el refinament en la tortura impedint la mort per allargar el sofriment del presoner? Com és que hi ha persones que es poden especialitzar en la practica de la tortura refinada? Per què la violència impregna tots els aspectes de la societat i els dibuixos animats destinats als infants la presenten amb desmesura?

Jerome Rothemberg ens fa aquesta reflexió: "Si. Una altra de les coses que retornen és una glorificació de ia violència. No m'agraden aquests actors de cine que el públic considera són homes molt mascles quan maten. No és veritat, és un error i no sé perquè hi ha aquesta glorificació de la violència" Rothemberg ens mostra la malaltia però no sap receptar la medicina. John Gray, filòsof i politòlec britànic bon coneixedor de l'entrellat de la política ens fa aquest retrat del món actual: "Els humans han incrementat el poder, però no la saviesa o la civilització. Els progressos morals es poden perdre molt ràpidament. Pensi en la tortura, abans estava penada, ara, li han canviat el nom i ningú no va a la presó. El progrés social és una il·lusió perillosa. Sant Agustí, o Buda o Maimonides van assumir la maldat humana, ara la neguem. Cal recuperar el punt de vista més equilibrat, el que tenien fa 300 anys. Hem de canviar la nostra visió del món".

Alecksandr Solzhemitsyn ens diu per què la violència s'escampa amenaçadora com la taca de petroli que s'estenia contaminant la Costa da Morte gallega que posava en perill la flora, la fauna i la bellesa d'aquell paratge: "Els homes s'han oblidat de Déu, això és la causa de tot el que ha passat...Si se'ns preguntés avui quina és la causa de la ruïnosa Revolució que s'ha engolit més de 60 milions de persones del nostre poble, no podria dir-ho més bé que repetir: Els homes s'han oblidat de Déu, aquesta és la causa de que hagi passat tot axó".

La vàlua d'una declaració depèn de la font que la inspira. Solzhemitsyn és cristià i és molt possible que per la similitud la seva declaració està inspirada en la carta que l’apòstol Pau va escriure als cristians de Roma. Després de dir que no s'avergonyeix de l'Evangeli de Crist que és poder de Déu per a salvar, posa sobre la taula el problema de la perversitat humana. Exposa amb tota claredat el seu origen. L’apòstol diu que l'home és coneixedor de Déu perquè la creació fa clarament visibles el seu poder i la seva divinitat. Si l'ésser humà realment fos "homo sapiens" com es diu que és hauria d'haver reconegut la divinitat de l'Autor de la creació. Res de res. Creient-se savi es torna neci, canviant la glòria del Déu etern en imatges d'homes corruptibles i d'animals. La seva neciesa el porta a prostrar-se davant el sol, invocant-lo com si fos qui dóna la vida.

El trasllat de l'adoració del Creador a la criatura té unes conseqüències. Aquesta breu declaració apostòlica condensa la magnitud de la perversitat humana: "I com no van aprovar reconèixer Déu, Déu els va lliurar a una ment reprovada, a fer coses impròpies" (Romans 1:28-323).

José Sanmartin, director del Centre Reina Sofia per a l’estudi de la violència descriu força bé la futilitat de la lluita contra la violència quan s'ataquen els efectes però no la causa, en dir: "Bush i l'actual lluita antiterrorista busquen matar el cos però no el càncer. El Déu de la creació ens pot semblar molt llunya , es fa proper en l’home Jesús, matant en els qui creuen en Ell el càncer de la violència.

Octavi Pereña i Cortina