SAVIESA DIVINA

La periodista María-Paz López entrevista el teòleg Juan José Tamayo i li pregunta: Vostè diu que la nova teologia no es pot elaborar des d’una sola religió i una sola cultura. Això és sincretisme? La resposta que li dóna el teòleg: “No és una qüestió de sincretisme. Cap religió, cultura, ètnia o llengua és capaç d’arribar a la veritat de manera exclusiva, perquè la veritat és fruit d’una recerca, d’un diàleg, d’un debat, fins i tot d’una confrontació. Es tracta de considerar que no hi ha un únic camí de salvació, sinó que totes les  religions són vehicles de veritat i alliberament”

Abans de tot hem de saber que sincretisme és un “sistema filosòfic que intenta conciliar doctrines diferents”. El cristianisme “bíblic”, faig ressaltar bíblic, és excloent perquè està edificat sobre el fonament immutable del Déu etern, l’únic Déu. Al llarg de tota la Bíblia es manifesta amb tota claredat l’exclusivitat de Déu i que aquest no comparteix la seva glòria excelsa i eterna amb la glòria efímera i tacada de superstició dels déus d’humana creació. Aquesta afirmació de ser l’únic Déu l’expressa el manament: “No tindràs altres déus davant meu” (Deuteronomi 20:1). Els cristians que ens recolzem en l’únic Déu que s’ha fet visible en el seu Fill Jesucrist, no “desemboquem en el fonomentalisme” que diu hi cauen els “que tenen tota la veritat”, perquè la veritat no s’imposa per la força sinó pel convenciment a que hi arriben els qui la troben. El Déu de la Bíblia no obliga les persones a que es converteixin a Ell, les persuadeix fer-ho. Aquesta és l’ensenyança bíblica que ens recrimina quan ens passem de ratlla i volem imposar-la per la imposició i la coerció. Malauradament aquesta exigència es repeteix massa sovint

Discrepo  de Tamayo quan afirma: “La veritat és el fruit d’una recerca, d’un diàleg, d’un debat, fins i tot d’una confrontació”. Siguem sincers: On ens porta el consens que amb tanta vehemència es predica per arribar a solucionar els problemes polítics que ens afecten? On es veu la famosa unitat dels cristians que es proclama a so de bombo i platerets? Només dura els efímers segons que han calgut per fer la foto oficial en la que apareixen somrient els líders de les esglésies cristianes. Feta la foto i tornat els dirigents eclesiàstics a les seves respectives seus, tot segueix igual. No. La veritat no s’obté amb la recerca col·lectiva, el diàleg, el debat, la confrontació, perquè no és de fabricació humana. La veritat no l’adquireixen els humans ajuntant bicinets de la suposada veritat individual com si es tractés d’un trencaclosques que, acabat el muntatge es pot victorejar: “Ho hem aconseguit!” No. La veritat absoluta és objectiva. És Jesucrist, el Déu etern que la dóna a conèixer mitjançant els profetes de l’Antic Testament i més tard fent-se home en la persona de Jesús que afirma: “Jo sóc la veritat”. No és qüestió de recerca, de diàleg, de debat, de confrontació. És qüestió d’humilitat per acceptar el que Déu en la seva misericòrdia vol que sapiguem d’Ell. Els raonaments filosòfics i religiosos no ens poden portar al coneixement de l’Infinit. És pretensió fer-ho

Diu Tamayo: “Es tracta de considerar que no hi ha un únic camí de salvació, sinó que totes les religions són vehicles de veritat i d’alliberament”. On ens porta la multifacètica religiositat que sobre el paper ens hauria d’haver portat la pau universal? El resultat és la rivalitat interreligiosa. No, senyor Tamayo. Sí que hi ha un únic camí de salvació. Jesús ho afirma amb tota claredat quan afirma: “jo sóc el camí i la veritat i la vida: ningú no va al Pare sinó per mi” (Joan 14:6). El senyor Tamayo no pot entendre el sentit profund d’aquesta declaració perquè de Jesús en té un concepte molt seu: “El llenguatge de Jesús era simbòlic, metafòric, a partir d’un entorn camperol”. El teòleg ens ve a dir que tot el que Jesús va ensenyar amb el seu llenguatge planer només eren contes de la vora del foc per distreure uns pagesos analfabets. Amb el seu llenguatge senzill i entenedor Jesús exposa la veritat eterna que els filòsofs amb els seus profunds raonaments  no poden entendre perquè els manca la humilitat necessària per deixar-la entrar en l’ànima. Déu s’amaga de les persones que es consideren sàvies i es revela als senzills, els pobres en esperit que allarguen la mà perquè Déu l’ompli amb la seva saviesa.

Octavi Pereña i Cortina