UNA LLAR PEL SOLITARI

“Els joves estan molt sols, aïllats en la seva habitació, relacionant-se amb altres persones mitjançant Internet, que és un amic fictici. Parlen a través d’un núvol amb persones que son a Xina, davant de les quals no es poden posar a plorar ni quedar per anar al cinema. Les xarxes socials fomenten l’estrès i l’aïllament personal”, afirma el psiquiatre José Giner. “La vida és una cosa traumàtica i efímera, que té valor per si mateixa. Si el que mou la societat és els diners, les persones s’allunyen d’aquest sentit. S’ha d’aprendre a refugiar-se en un mateix i mantenir relacions intenses amb amics de carn i ossos, no virtuals”, diu el també psiquiatre Julio Vallejo. Ambdós especialistes en trastorns mentals asseguren que les amistats virtuals no són la solució als problemes psiquiàtrics que pateixen milions de persones degut a la solitud en que es troben i que també es vol calmar amb fàrmacs legalment receptats i drogues prohibides. Hi ha veus que reclamen la legalització de l’haixix. D’aconseguir-se es posaria fi a les màfies que s’enriqueixen amb la seva difusió clandestina, però no s’acabaria amb la solitud en que es troben els seus consumidors. La maria passaria a incrementar la munió de drogues legals que es podrien adquirir sense por que els consumidors es convertissin en delinqüents.

La solitud no es pot combatre amb relacions virtuals ni amb productes químics naturals o artificials. L’experiència ensenya que no són el remei per aquest problema de l’ànima. Louise Hawkley, doctora en Psicologia  i en Neurociències Socials toca l’arrel de la solitud encara que sense donar-li el remei: “La felicitat sorgeix de les relacions socials riques”. ¿En què consisteix relacions socials riques? ¿Es pot assolir aquest nivell de perfecció? Puc assegurar sense por d’equivocar-me que aquesta perfecció és inabastable per l’home imperfecte. Per obtenir relacions socials riques s’hauria d’estimar el proïsme com a un mateix i que l’altre fes el mateix. ¿Es pot aconseguir aquest elevat nivell d’estimació mútua?

“Déu fa habitar el solitari en una llar” (Salm 68: 6) És una manera poètica de dir que en Déu el solitari mai es troba sol, sempre està acompanyat encara que no tingui ningú al seu costat. Déu és omnipresent, això significa que en qualsevol moment del dia o de la nit, en el tràfec diari o en les  vigílies nocturnes quan la ment no para de rumiar, Déu està al costat de la persona afectada per la solitud i la fa habitar en una llar.

El vertader problema de la solitud, la que produeix trastorns psíquics no és la mancança  de companyonia humana, sinó d’un viure aïllat de Déu. Amb Déu al costat l’anima mai se sent sola. Sempre es troba acompanyada d’un Amic amb qui pot conversar i explicar-li les angoixes,  frustracions, desenganys. Déu no es veu afectat pels humors humans que sovint trenquen l’encant d’una persona. Sempre és el mateix, amb l’oïda disposada a escoltar amb paciència els qui se l’acosten a buscar consolació. En Crist es troben en família, en una família harmònica que estima, que fa que tots els seus membres s’hi trobin a gust perquè és receptiu a nosaltres i mai no ens diu una paraula fora de lloc.

¿On trobar aquest Déu que ens és tan necessari?  Buscar-lo amb sinceritat és un requisit imprescindible. El cercador té la promesa de trobar-lo. “Qui em busca em troba”, assegura Jesús. La seva promesa és fidel. Jo sóc el camí que porta al Pare, a l’únic Déu, ens diu Jesús. El Senyor fa habitar el solitari en una llar.

Octavi Pereña i Cortina