CANVIAR L’EDUCACIÓ

La policia de Sidney, Austràlia, va fer una batuda pels barris cèntrics buscant adolescents borratxos i drogats. En van detenir 13. El més preocupant és el que va passar després: cap dels seus pares va anar a recollir els seus fills a la caserna de la policia quan se’ls va comunicar on es trobaven. L’inspector de policia Stephen Crews va dir que alguns dels pares dels adolescents detinguts no sabien on estaven els seus fills. El mateix oficial de policia va dir: “És espantós veure com molts menors d’edat no estiguin controlats vagant per la ciutat a altes hores de la nit, pitjor encara, relacionats amb drogues i alcohol i comportament antisocial. Molts dels nens tenen una descarada indiferència per la seva pròpia seguretat, la dels seus amics i la dels que estan en el seu entorn”.

Més tard, alguns dels pares van dir que estaven espantats al descobrir que els van enganyar en dir-vos el lloc on anaven. Si els havien dit que passarien la nit a casa d’un amic, ¿els hauria costat molt preguntar als pares de l’amic si hi estaven d’acord? És aquest actitud una greu irresponsabilitat  dels pares. Quelcom falla quan els pares no saben on els seus fills menors d’edat passen la nit i ho descobreixen quan la policia els comunica que els passin a buscar per comissaria. Hi ha un buit educacional que fa que els menors es vagin introduint en la delinqüència i quan ja és massa tard es converteixen en llogaters de la presó. La irresponsabilitat educativa dels pares té una causa. Han trencat amb Déu i el buit que queda en les seves ànimes es converteix en una indiferència a tot. No volen problemes. Els fills en són un. Per això que facin la seva vida i no molestin. Els pares volen fer la seva vida sense interferències. Això és impossible. Per més que no vulguin estan lligats als seus fills i el comportament d’aquest els afecta per a bé o per a mal. Entre pares i fills existeix un vincle que no es pot trencar així com així.

No es pot obligar els pares a ser pares amb tot el que comporta la paternitat responsable. Una espurna de l’amor de Déu ha d’impactar en l’anima dels pares perquè la llum que desprèn  els faci adonar de la seva irresponsabilitat educativa mantinguda fins aquell moment. Amb aquest descobriment es desperta la necessitat de reparar el mal comès. El sentiment de culpabilitat no traumatitza com alguns diuen. Tot el contrari. Aquest sentiment  portarà a intentar reparar el mal que se’ls ha estat fent als fills. La indiferència manifestada es transforma en una sana preocupació pel benestar dels fills que fins el present s’havia mantingut arraconada, delegada a l’escola o altres institucions. A partir del moment que la llum de Déu il·lumina les ànimes dels pares es desperta una sana preocupació pel benestar dels fills. És possible que el mal ocasionat als fills per la indiferència paterna no es pugui desfer. L’ espurna  divina, però, serveix perquè en el cor dels pares brolli una pregària al Senyor Jesús demanant-li perdó per la despreocupació mantinguda vers els fills i d’haver-los abandonat a mans de persones i influències que han destrossat les seves vides. La tasca que tenen al davant per intentar canviar el curs de les vides filials és superior a les seves forces. Del fons del cor neix una pregària demanant les forces necessàries per no defallir. Un petició de benedicció pels fills desatesos neix amb profunda intensitat. Senyor, és el seu clam, ajuda’ls com m’has ajudat a mi. Jo et necessito. Ells també et necessiten. Enderroca el mur que ens separa.

Uns pares que preguin de manera semblant a l’exposada, el Senyor mai els deixarà abandonats a la seva sort. Jesús sempre el tindran a la seva vora perquè ha promès ajudar tots els qui confien en Ell. Les persones amb qui heu confiat us han pogut deixar a l’estacada. Confieu en mi, jo no us hi deixaré mai.