NACIONALISMES

Dos punts de vista contradictoris sobre el tema dels nacionalismes. Per una banda Mario Vargas Llosa de qui és ben conegut el que pensa respecte alguns nacionalismes, diu: “És terrible que en un món civilitzat, amb oportunitats que no n’hi ha hagut mai i a vegades en enclavaments molt avançats, el nacionalisme torni a treure el cap i imposar-se i a obnubilar comunitats senceres”. Per l’altra banda, l’escriptor libanès Amin Maalouf, entrevistat per Núria Escur, ens dóna aquesta definició: “ Uns nacionalismes són moviments d’autodefensa i d’altres de conquesta. De vegades, per desgràcia, assistim a nacionalismes disfressats, apuntalats per la religió: Bin Laden és un nacionalisme àrab, per exemple. Vostès només han de procurar que no passi d’autodefensa a ofensiva”. Un avís perquè a Catalunya també es donen tics ultranacionalistes quan es cremen banderes i fotos.

Un altre punt de vista que penso és el que hem de reflexionar amb més profunditat és el que dóna Daniel Berenboim, director de l’orquestra en la que interpreten junts jueus i palestins quan dóna resposta a LSemanal que li pregunta: - Perquè aquest conflicte sembla tan irresoluble? “Perquè la gent  no el veu com és en realitat. De fet tot el món sap què hi ha al final d’aquesta història: La retirada d’Israel a les fronteres de 1967 i una solució factible per Jerusalem i el retorn. Però no és un conflicte que es pugui solucionar política o militarment, és un conflicte humà. No necessitem l’ONU, el que necessitem és un psiquiatre”.  Els nacionalismes que ultrapassen l’autodefensa i passen a l’atac per aniquilar-ne un altre més feble és un problema espiritual que té l’ésser humà. Quan el respecte als símbols nacionals es converteix en fanatisme, la seva exaltació insensata és molt perillosa, sent motiu de preocupació quan es produeix.

L’atac que es va produir el passat 11 de setembre al Centre Blanquerna que la Generalitat té obert a Madrid és  el resultat del nacionalisme fanàtic dels seus executors. Quan a resultes d’un triomf esportiu es celebra la victòria amb desplegaments de banderes, borratxeres, trencadisses de vidrieres, crema de cotxes i contenidors de deixalles, tot això és la manifestació d’un nacionalisme fanàtic, que les autoritats no s’atreveixen a denunciar pel seu nom, que en lloc de construir destrueix.

Quina és la causa d’aquest nacionalisme fanàtic incendiari? El nacionalisme que  substitueix Déu per la pàtria és molt perillós perquè converteix la pàtria en un ídol i darrere l’ídol que exigeix devoció plena s’hi mou el diable. Jesús va dir als seus oïdors: “I voleu fer els desigs del vostre pare (el diable), ell era homicida des del principi, i no es va mantenir en la veritat , perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla la mentida, parla del que és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44). Fixi’s el lector que les característiques del diable són: mentider i homicida. Els companys de viatge dels nacionalismes idolàtric són la mentida i l’homicidi. No té escrúpols de tergiversar la veritat històrica i de matar si els seus interessos egoistes li exigeixen.

La idolatria adquireix moltes formes. Avui ha disminuït molt l’adoració d’estàtues de guix, fusta, plata, or, però està molt estès l’adoració dels diners, l’èxit, el sexe, la salut, el club de futbol i els seus ídols. No hem d’oblidar la pàtria. Tots ells s’han convertit en ídols que exigeixen homenatge incondicional. Els testos s’assemblen a les olles. Els nacionalistes idòlatres que adoren el diable no ens ha de fer estrany que menteixin quan tergiversen la història pels seus interessos. És el que fa el regidor del PP de l’ajuntament de Lleida Pau Pintó Torné que compara les senyeres que van acompanyar la Diada del passat 11 de setembre amb la propaganda “hitleriana del III Reich” i demana el desplegament de la Guàrdia Civil i l’Exèrcit” i promouen guerres cruels que sembren sang i destrucció.

Als nacionalistes idòlatres que es deixen guiar pel diable que els dóna força per fer mal els pot semblar que amb la seva crueltat en surten guanyadors perquè han humiliat i destrossat el que és diferent i més feble. L’aparent victòria els deixarà un mal regust de boca quan descobriran que en el regne de Déu “hi ha una gran multitud que ningú no podrà comptar, de tota nació i de totes les tribus i pobles i llengües que estaven davant l’Anyell (Crist)…i cridaven amb veu forta dient: la salvació pertany al nostre Déu, que seu sobre el tron, i a l’Anyell” (Apocalipsi7:9,10) i ells es quedaran fora perquè “ni els idòlatres no heretaran el regne de Déu” (1 Corintis 6:9).Es quedaran amb un pam de nas contemplant el goig de la gran multitud composta de pobles de llengües diverses mentre ells es consumiran “en el llac que crema amb foc i sofre” (Apocalipsi 21:8), en “el foc etern” (Mateu 18:8). És un mal negoci ser ultranacionalista.

Octavi Pereña i Cortina