PERFECCIÓ CORPORAL

El sastre que treballava per la cantat Lady Gaga va dir que l’actriu admetia que no havia menjat durant setmanes per poder-se posar dins de determinats vestits. Wendy Sterland deia que la pressió per perdre pes era molt forta. El seu ex manager David Cienny referint-se a les hospitalitzacions de Lady Gaga  afirma: “Quan dic que estava malalta vull dir física i mentalment”.

En una conferència a Califòrnia patrocinada per Maria Shriver, l’ex de l’actor i president de Califòrnia Arnold Schwarzenegger, Gaga va dir que el desordre alimentari l’ha portat a prop de perdre la salut mental. En la conferència esmenta la seva bulímia, el desordre alimentari causat per l’ansietat i la preocupació excessiva pel pes i l’aspecte físic.

En la seva adolescència Gaga “volia ser una ballarina prima que era una italiana voluptuosa a qui el seu pare cada nit li feia menjar mandonguilles”. Quan tornava a casa deia: “Pare, per què em dones sempre aquest mateix menjar. Jo vull ser prima. Ell em deia: menja’t els spaghetti”. Per conservar la figura que considerava ideal “acostumava a vomitar quan anava a l’institut”, però ”la bulímia   em feia mal a la veu i vaig deixar de vomitar perquè l’àcid és molt dolent per les cordes vocals”.

Com dèiem al començament d’aquest escrit Lady Gaga no està totalment guarida dels desordres alimentaris que la fan emmalaltir física i mentalment. Gaga  no es troba bé amb el seu cos. És un ídol pop que ha de tenir cura de la seva imatge.: “El pes segueix sent una lluita. Cada vídeo en que aparec, cada portada de revista, t’aprimen, et fan perfecta. Això no és real”. En la seva ment segueix existint el problema d’acceptar-se tal com és físicament.

En la conferència adreçada a la joventut que va donar a Califòrnia va dir a l’auditori: “Noies, us he de dir això, les guerres de la dieta s’han d’acabar. Cadascuna de vosaltres l’heu de guanyar. Això us afecta  noies i us fa sentir malament”. S’ha de predicar amb l’exemple. Una cantant de fama mundial  que té milions de fans que la tenen com a model ha de vigilar la seva manera de viure. No n’hi ha prou amb reconèixer el que no està bé, ho ha de manifestar amb l’exemple. Les paraules se les enduu el vent. La imatge real que es dóna és la que  fa impacte.  Catherine Allard, ballarina i coreògrafa belga establerta a Catalunya, actual directora artística de la companyia I T Dansa, diu: “Abans que ballarina ets dona”. Recorda d’una alumna que volia operar-se per reduir el pit li va mostrar un vídeo d’una ballarina fantàstica amb un bust més gran que el seu. “A vegades  la culpa és dels amors impossibles o dels professors que hi ha, que els demanen que passin pel quiròfan”. L’anorexia, diu Allard “afecta éssers perfeccionistes que busquen l’excel·lència i troben el fracàs”

És molt assenyat el que diu Catherine Allard: “Abans que ballarina ets dona”. Un s’ha d’acceptar tal com s’és. Sotmetre’s a les pressions per tal d’assolir una imatge corporal que no es té és demencial. Els problemes de Lady Gaga ho posen en evidència. Hi ha un text bíblic que penso pot servir per acceptar-nos tal com som físicament. Es troba en Salm 139: 13-18. El salmista ens transporta a les entranyes de la seva mare  i dóna gràcies a Déu “perquè m’has fet tan formidablement…La meva substància no estava amagada de tu quan vaig ser fet en secret i hàbilment format…I que preciosos són per a mi els teus designis, oh Déu!…”El salmista reconeix que el seu cos tal com el té  és obra de Déu, que la combinació genètica del seu ADN no és una casualitat sinó el resultat de la voluntat del Dissenyador. Reconèixer l’origen diví d’un mateix ajuda, i molt, a acceptar les característiques físiques que l’Escultor ens ha donat. Els vaivens de la moda no tenen perquè fer-nos excèntrics. 

Octavi Pereña i Cortina