VERITAT I MENTIDA

“La supressió de les categories morals” va escriure Juan Manuel de Prada, “mai és innòcua, encara que la nostra època proclama ufanosa el contrari”. Més clar l’aigua. Hi ha molts conceptes morals que condemna la Llei de Déu que no es poden transgredir sense que ocasioni greus conseqüències. La Bíblia parla de l’enduriment de cor que es produeix quan l’ésser humà obstinadament es desmarca de Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, amb la conseqüència que els seus manaments donats per la felicitat  de l’ésser humà s’obliden, prenent cos la corrupció moral que de Prada denuncia en el seu escrit “Lo bueno y lo malo”.

Quan l’ésser humà abandona Déu es trasbalsen els principis morals. Per això els profetes denunciaven que els israelites al bé lio deien mal i al mal bé. L’alteració dels factors morals sempre porta a la destrucció individual i col·lectiva. El salmista veient la gravetat d’haver abandonat Déu descriu amb paraules molt dures aquest fet: “Els malvats s’esgarrien des de la matriu, s’extravien des del si matern, parlen mentida” (58:3)

El diccionari defineix així mentida: “Asserció feta amb plena coneixença contra la veritat”. Ens pot semblar exagerada aquesta definició. Però si donem com a bona l’ensenyança bíblica que l’ésser humà degut al pecat d’Adam és engendrat en pecat, no ens ha de fer estrany  que els fills d’Adam que el salmista anomena malvats, des del si matern parlin mentida. Aquesta afirmació la dono com a bona perquè ho diu la Bíblia  i l’Escriptura proclama la veritat de Déu. Desconec si hi ha alguna manera científica de verificar-la. Tant si es troba com si no dono per bo el punt de vista del salmista. El que sí s’ha comprovat és que els infants des de molt aviat volen eludir la responsabilitat dels seus actes amb la mentida. A mesura que creixen apliquen aquest comportament segons l’experiència adquirida amb el pas del temps.

Juan Manuel de Prada en l’escrit esmentat fa al·lusió a l’adulteri i com evoluciona aquesta infracció de la llei de Déu de ser reconegut com un acte moral reprovable, castigat per infringir un dany al cònjuge enganyat a deixar de ser delicte. D’això a ser socialment acceptat només ha estat qüestió de temps. Al mal se’n diu bé com feien els antics israelites que van merèixer la reprensió divina. L’ésser humà menteix per interès. Aquest comportament es pot aplicar a tota la Llei de Déu. Com per a molts Déu és mort, si més no no se’l té en compte en la vida diària, el que és dolent es diu que és bo per així justificar el mal comportament. La consciència per més endurida que estigui sempre li queda una espurna de clarividència que la neguiteja i no la deixa viure en pau. Vol amagar el cap sota l’ala fent veure que no veu res, però el càncer moral és ben actiu i s‘escampa. La infecció moral que es desenvolupa fent insuportable el viure. Aquesta situació moral ajuda a entendre la raó del consum de drogues legals i il·legals. És vol guarir una malaltia que d’ordre espiritual amb química artificial o natural. El resultat és negatiu. El càncer moral es va escampant i el dany moral es fa insostenible.

Per poder abandonar la mentida s’ha de conèixer la Veritat que no és una filosofia o doctrina, sinó una persona: Crist. Quan és coneix la Veritat la llum de Déu il·lumina l’ànima fet que permet distingir nítidament la veritat de la mentida. A més en Crist es reben les forces necessàries per acceptar la veritat i avorrir la mentida. Si no és així es fa impossible abandonar la mentida que erròniament creiem que ens fa bé. Més aviat o més tard la mentida passa factura. Llavors ja no serveixen les lamentacions. Els adúlters, a pesar de les excuses que donen per justificar la seva deslleialtat al cònjuge  no poden eludir el dolor moral i les conseqüències socials es manifesten per dir-los que no és de rebut dir que és bo el que és dolent i dolent el que és bo

Octavi Pereña i Cortina