EDUCACIÓ PRECOÇ

Un jove major d’edat escriu a Ramiro Calle per demanar-li consell pel seu germà més petit que té 8 anys, que l’afecta bastant. Diu: “El problema està en la immunitat que té davant els nostres pares (és el més petit dels germans). Fins i tot alguna vegada aixeca la veu sense la possibilitat que puguis defensar-te. No és un comportament propi de la seva edat, actua com si tingués 5 ó 6 anys, amb afirmacions com: Sóc el millor, sempre tinc la raó, el que és just és el que jo digui. Els nostres pares sempre li donen la raó a ell i, si cal aixecar la veu o castigar algú castiguen els altres germans, entre els quals m’hi trobo”.

Aquesta exposició que fa aquest jove adolorit pel comportament del seu germà que actua com un tirà és la conseqüència de la mala educació rebuda dels seus pares. No és expressió d’amor consentir-lo donant-li tot el que vol en perjudici dels altres germans. L’han convertit en un perdonavides, que va de pinxo per la vida, cosa que li aportarà molts problemes perquè no es pot aconseguir el que es vulgui per imposició. Picar de peus cansa i les persones tipes del seu comportament tan desagradable acabaran per deixar-lo sol.

Els pares d’aquest jove degut a un concepte equivocat que tenen del que és estimar s’han oblidat fer servir la paraula NO. Dir NO quan sigui necessari és la millor manera de posar límits en les relacions socials. Els límits són un element importantíssim que influeix en les relacions socials. Marcar els límits que no s’han de traspassar des de menut és la millor manera que tenen els pares d’expressar el seu amor al fill.

Vaig llegir que un nen va anar al circ amb el seu pare. Acabada la representació el domador lligava una de les potes de l’elefant a una petita estaca clavada a terra. El nen sorprès diu: - Papa, com pot ser que l’elefant no s’escapi? El pare li diu: - Perquè està ensinistrat. El nen que no queda satisfet amb la resposta que li dóna el seu pare, pregunta: - Si està ensinistrat per què l’encadenen? El pare no va saber que dir-li. Un padrí que havia escoltat la conversa se li dirigeix i  li dóna  la resposta que buscava:       - L’elefant no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de que va néixer. Possiblement, al principi va provar d’escapolir-se estirant amb totes les seves forces. Com que era un elefant petit, l’estaca era massa resistent per a ell. I així va continuar fins que va caure esgotat i, finalment es va resignar al seu destí. Per això ara, que és un elefant poderós continua sent pres de les seves cadenes. Està convençut que no se’n pot alliberar. Aquesta historieta il·lustra el poder del condicionament en la doma d’animals.

Als infants no se’ls ha de condicionar, se’ls ha d’ensenyar i com en el cas de l’elefant la instrucció ha de començar des de que són menuts. Aquesta és l’ensenyança que imparteix la Bíblia: Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni que sigui vell no se n’apartarà” (Proverbis 22:6). Fer ciutadans útils, que no siguin una càrrega per la societat sinó que contribueixin a la seva prosperitat, no és qualsevol cosa que es pugui marginar. Hauria de ser una prioritat  dels pares almenys intentar-ho. Moisès abans de deixar aquest món va donar unes instruccions força clares pel que fa la instrucció dels fills. Després de dir-los que han d’estimar Déu de tot cor, i amb tota l’ànima i amb totes les forces, afegeix: “I aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el teu cor, i les ensenyaràs diligentment als teus fills, i en `parlaràs quan t’asseguis a casa teva, i quan caminis pel camí, i quan t’ajaguis, i quan et llevis. I les lligaràs com un senyal sobre la teva mà, i seran com a frontals entre els teus ulls, i les escriuràs als muntants de casa teva, i als teus portals”  (Deuteronomi 6:6-8). Moisès ens ve a dir que educar els fills perquè siguin temorosos de Déu i respectuosos amb les persones, convertint-se en bons ciutadans, no és una tasca fàcil. Requereix totes les forces dels pares que s’hi han d’implicar si és que no volen que els seus fills s’assemblin al noi malcriat que en el seu desesper el seu germà afligit busca consell que li ensenyi com ha de tractar a una persona de tan mal caràcter fruit de l’educació permissiva dels seus pares.

Octavi Pereña i Cortina