LA DONA AVUI

Els cinc acusats de violar una adolescent de 14 anys a Manresa se’ls imputa el delicte d’abús sexual i no el d’agressió sexual perquè l’Audiència ha considerat que els acusats no van fer servir la violència ni la intimidació perquè no els va fer falta perquè la víctima era inconscient després d’haver begut alcohol i fumat porros.

Un problema greu que en lloc de resoldre’l, molts giren la mirada per fer veure que no el veuen i alguns jutges els casos de violència sexual contra la dona  els tracten amb esperit masclista banalitzant les agressions.  El periodista tractant el tema que ens concerneix, li pregunta a l’actriu Inma Cuenca:  L’educació és la solució a llarg termini, ¿I a curt? L’actriu respon: “Doncs malauradament s’hauran d’endurir les penes. Com en la majoria de les coses que no sembla que hi hagi manera d’eradicar és l’únic que funciona, on la conscienciació falli. És una pena perquè no ens matin o perquè algú no llenci brossa que posa en risc l’equilibri de la terra i s’hagi d’amenaçar i sancionar. No sé com  no és possible no entendre que hi hagi dones que conviuen amb els què seran els seus assassins. Miri, és molt difícil sortir al carrer de nit, i que tinguem que anar mirant al darrere tota l’estona pendent de si s’apropa algú que et pugui agredir o violar. Qualsevol dona des de l’adolescència ho fa, estem acostumades, tenim el radar connectat des de que sortim al carrer. Un home no, un home surt tranquil. És una gran diferència.…Fa unes setmanes cada dia hi havia una assassinada per violència masclista. Què està passant?  A vegades penso que això cada vegada més s’assembla a un manicomi. És una bogeria que només es pugui atallar des de l’educació, però com en això tampoc es posen d’acord els partits polítics entre ells”. El periodista li diu: Alguns partits neguen clarament que existeixi aquest tipus de violència específica. Inma Cuenca contesta: “I no els cau la  cara de vergonya. Inclús en dones hem vist dient això en les notícies. Tapar-ho és una aberració. A més d’una mentida, perquè els números parlen sols, però s’intenta tapar un problema terrible que s’ha de fer visible quan més millor. No sé a que ve aquesta fal·lera de negar l’evidència i deixar desprotegides les dones. Que ens estan matant. Que no hi hagi una altra manera de veure-ho ni de dir-ho”. És el pensament molt colpidor d’una dona que no sé si impactarà en molts homes.

La diversitat de manifestacions delictives tenen un origen comú: el pecat d’Adam. La violència contra la dona, si és  que es vulgui saber el seu origen s’ha d’anar a buscar en la sentència condemnatòria  que el Creador va pronunciar  contra Eva per haver-se deixat seduir per la serpent i per haver induït Adam a menjar també el fruit de l’arbre prohibit. La sentència que Déu va pronunciar contra Eva va ser: “i el teu desig serà vers el teu marit, i ell et dominarà” (Gènesi 3: 12). Ja sé que a molts no els agradarà perquè Déu interfereix en  els afers humans. La pregunta que faig als qui no volen veure la intervenció de la justícia divina, ¿quina explicació donen a l’existència de la violència contra la dona i que no i hagi manera d’aturar-la? Es pretén eradicar-la amb concentracions que exigeixen que es posi fi a la violència contra la dona. Sembla ser que la resposta a aquestes exigències sigui l’augment de les violacions en “manada”, grups d’homes cada cop més joves, arribant inclús als menors d’edat. Els experts diuen que això és a causa del consum de pornografia que s’inicia en la infància gràcies a l’ús d’Internet. És possible que sigui així perquè la pornografia estimula la lascívia, i tenint com a model un comportament sexual que no és el correcte. El model que dona la pornografia és el d’un home dominador que per la força sotmet la dona sota el seu domini. A la dona no se la considera objecte de l’amor que busca el seu bé sinó que se la converteix en objecte de plaer sexual a qualsevol preu. El respecte a la víctima no compta. Així no anirem bé.

Cert que l’apòstol Pere es dirigeix a marits cristians quan escriu: ”Semblantment, vosaltres, marits, conviviu amb elles amb coneixement, donant honor a la dona com a un vas més fràgil” (1 Pere 3:7). No tots els marits maltracten físicament les seves esposes, però sí les tracten amb molta descortesia. En són molts pocs els qui “conviuen amb elles amb coneixement”. Els acudits picants que tant proliferen per whatsaap i per les xarxes demostra que el respecte a la dona té molt que desitjar. Només quan tots els homes es converteixin a Crist les dones podran sortir al carrer sense tenir que “anar mirant al darrere tota l’estona pendent de si se l’apropa algú que et vulgui agredir o violar”, com ho expressa l’actriu Inma Cuenca. Com això no s’ha produït i no es produirà en aquest món, les dones han d’extremar la precaució en les sortides nocturnes i en les concentracions que es produeixen en  les festes majors i festivals musicals.

Octavi Pereña i Cortina