LA MENTIDA TÉ RECOMPENSA

Una vinyeta d’El Roto mostra un  senyal de despreniment de pedres que s’instal·la en les carreteres. A l’interior del triangle una  boca oberta vomitant pedres.  El text diu: “Perill, proclames”. Les pedres que vomita la boca bé es poden transformar en gripaus i serps que es fan servir per descriure les paraulotes que sovint brollen de les nostres boques. El Roto amb la seva il·lustració ens alerta del perill de les proclames dels polítics  acompanyades de molta gesticulació teatral. Aquest garlar és una llengua afilada que fereix i que no serveix pel bé les persones que l’escolten. Vociferar amor a la Pàtria aconsegueix fe més ample l’esvoranc entre ciutadans  perquè l’odi que vomiten encén sentiments d’odi que fa que duraran molts anys, encara que s’aconsegueixi calmar-los. Aquesta xerrameca destructiva Jaume ens diu d’on procedeix: “La llengua és un foc, el món de la injustícia. Així la llengua es constitueix entre els nostres membres com a contaminadora de tot el cos i inflamadora del curs de la vida, i és inflamada per l’infern” (Jaume 3: 6). Jesús retrata els autors dels guions de les proclames incendiàries que  proclamen els salvadors de la Pàtria per destruir aquells que segons ells volen desmantellar-la: “I vosaltres sou del vostre pare el diable, ell era homicida des de el principi, i no es va mantenir en la veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (Joan 8:44).

Satanàs, a qui Jesús anomena “príncep d’aquest món”, té els dies comptats, doncs no se li deixaran fe eternament les seves malifetes (Joan 12:31). Ara continuarà inflamant les llengües dels homes i en particular les dels polítics, com ho estem veient. El llibre de Proverbis mostra abastament com el diable inflama les llengües de les persones.

La llengua aquest òrgan musculós que tenim situat en l’interior de la boca, entre altres coses serveix per articular paraules. El cor espiritual, centre de comandament, envia al cervell el missatge que ha de dir i l’èmfasi que si ha de posar. El cervell retransmet el missatge a la llengua i als llocs adients perquè la paraula vagi acompanyada de la gesticulació adequada a l’èmfasi que se li vol donar. Ja que el centre de comandament del llenguatge verbal i gestual és el cor, hem de saber el que Jesús diu al respecte: “L’home bo, del bon tresor del seu cor, treu allò que és bo, i l’home dolent, del mal tresor del seu cor, treu allò que és dolent, perquè de l’abundància del  cor parla la boca” (Lluc 6: 4,5). Per naixement natural totes les persones naixem sent dolentes i predisposades a fer el mal amb més o menys gravetat. “O feu l’arbre bo, i el seu fruit bo…perquè l’arbre es coneix pel fruit” (Mateu 12: 33). Mentre l’arbre dolen  no es faci bo és d’esperar que el fruit que doni sigui dolent.

Una manifestació de la llengua dirigida per un cor dolent: “Una llengua mentidera odia aquells que fereix i una boca llogatera produeix l’ensorrament” (Proverbis 26: 28). La mentida mai busca el bé de la persona que adula. Som  a l’edat de la post veritat. La mentida està tan estesa que quan es diu la veritat no se la creu ningú. La faula del pastoret i el llop és una bona il·lustració. El pastoret una i altra  vegada enganyava la gent cridant auxili perquè el llop amenaçava el ramat. Quan arribava la gent que havien d’ajudar-lo se’n reia d’ells. Al final torna a demanar socors i ningú no li fa cas. Ara el llop fa carnisseria de les ovelles. Moralitat: La mentida és un bumerang que es gira contra els qui en fan ús.

“Aquestes sis coses el senyor les odia: …la llengua falsa…el fals testimoni que buida mentides” (Proverbis 6: 16-19).

Als cristians d’Efes l’apòstol Pau els escriu per dir-los: Per tant deixant la mentida, parleu cadascú la veritat amb el vostre proïsme, perquè sou membres els uns dels altres” (Efesis 4: 25). Allò que l’apòstol Pau demana als cristians és un comportament que acredita que ho són. En són molts els qui diuen que són cristians, el polítics no cal dir-ho, ja que fan servir la mentida a tort i dret per destruir els qui no són del seu partit. A l’acabament d’Apocalipsi, Jesús li diu a l’apòstol Joan: “Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el Principi i la Fi, el Primer i el Darrer, feliços els qui practiquen els seus manaments, perquè tinguin dret sobre l’arbre de la vida i entrin per les portes de la ciutat. Perquè restaran fora … tot aquell que estima i practica la falsedat” (22: 13-15). Serà un desencís la durada eterna per aquells que dient-se cristians i segurs d’entrar en el Regne de Déu, no se’ls obrirà la porta  que li dóna accés perquè en ell no hi té cabuda ningú que sigui impur. La condemna eterna és un preu molt alt que ha de pagar qui utilitza la mentida com a arma llancívola per destruir l’opositor polític.

Octavi Pereña i Cortina