RESPONSABILITAT HUMANA

El periodista Víctor-M. Amela entrevista Ferdinand von Schirach, advocat penalista i escriptor, sobre el tema de la responsabilitat dels seus actes que té l’ésser humà. L’entrevistat al tractar el tema de la responsabilitat penal dels autors de genocidis, posa com exemple a una persona molt propera seva, el seu padrí Baldur von Schirach que amb 25 anys va ser nomenat per Hitler cap de les Joventuts Hitlerianes i després governador de Viena fins al final de la guerra.

Penso que Ferdinand von Schirach es mereix un reconeixement per parlar de la manera com ho fa del seu padrí. L’ entrevistador li fa una pregunta directa que molts mirarien d’esquivar respondre-la: L’exculpa vostè? La resposta hauria de fer pensar tothom: “No, el meu avi va ser culpable. Podent triar un altre camí, va escollir Hitler i els seus crims”. El padrí de Ferdinand va ser jutjat a Nuremberg, on va declarar: “La joventut alemanya és innocent. És culpa meva haver educat la joventut en la fe en Hitler, l’home que vaig considerar irreprotxable i que va resultar ser un assassí de milions d’éssers humans”. El nét reprotxa el seu padrí no “haver defensat la dignitat humana individual”. Els dictadors grans o petits tenen molta xerrameca. Saben entabanar les persones. Es presenten amb una imatge falsa. Però la responsabilitat de deixar-se enganyar és de qui ho permet: “Podent haver triat un altre camí va escollir Hitler i els seus crims”. La veritat és que m’agrada la sinceritat amb que Ferdinand von Schirach parla del seu padrí. Podria defensar el seu honor  culpant Hitler i la maquinària publicitària dirigida per Goebbels. No ho fa i reconeix que el seu parí és responsable dels seus actes. Uns altres tirarien pilotes fora culpant Déu del que passa al món. ¿Per què permet el que passa? Ferdinand von Schirach, conscient o inconscient es posa al costat del que ensenya la Bíblia: “No us deixeu enganyar: de Déu ningú no se’n burla, perquè allò que sembra l’home, això mateix segarà” (Gàlates 6.7). Déu no ha creat zombi l’home. Li ha donat el do el lliure arbitri. Pot triar entre el bé i el mal. Encara que no sigui creient en Crist, el que els filòsofs anomenen llei natural, que no és res més que el ble vacil·lant que li queda a l’home d’haver estat creat a imatge  semblança de Déu, li assenyala el que està bé i el que no ho és. Malauradament escollim malament i les conseqüències de les nostres eleccions les tenim en aquest món en flames que és un anticipi de l’infern etern.

“El meu avi” diu Ferdinand von Schirach, “no va activar el ressort últim de la seva consciència per apartar-se del crim. Va triar l camí del delicte de manera conscient i sostinguda en el temps. Va ser culpable”. La declaració de la Bíblia és contundent: “No hi ha ningú just, ni un” (Romans 8: 10). Aquesta no té per que ser la condició de l’home. Jesús va venir no per condemnar l’home sinó per desfer amb la seva mort de creu i resurrecció el dany que Adam amb la seva desobediència va ocasionar a tota la seva descendència. Per descendència de dona tothom neix sent un fill del diable.

Els dirigents religiosos jueus presumien de ser descendents d’Abraham perquè creien que formaven part del poble de Déu. Jesús els treu la careta quan els diu: “Si fóssiu fills d’Abraham, faríeu les seves obres” (Joan 8: 39). Jesús desmunta el seu envaniment dient-los: “Vosaltres sou del vostre pare el diable, i voleu fer els desitjos del vostre pare, ell era homicida des del principi, i no  es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi ha veritat. Quan parla mentida, diu del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (v. 44). Les característiques de ser fills d’un pare espiritual tan pervers com ho és el diable són: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria,  bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes” (Gàlates 5: 19-21). Aquestes són  les característiques de les persones que són fills del diable. L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els di: “Per tant si algú està en Crist, és una nova creació, les coses velles han passat, heus aquí tot ha estat fet nou” (2 Corintis 5: 17). Els creients en Crist s’han convertit en noves criatures. Han deixat de ser fills del diable per convertir-se per adopció en fills de Déu. Les característiques de la nova filiació són: “Amor,  goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança”         (vv. 22,23).

La societat intenta resoldre la diversitat de delictes que es produeixen diàriament  amb policia, jutges, presons i tots el mitjans dissuasius que hom es pugui imaginar. L’esforç és costós econòmicament i estèril en els resultats perquè s’ataquen les conseqüències però no l’arrel que és causa. Que hi a d’haver jutges, policies, advocats, presons, sens dubte, tots ells són necessaris per frenar d’alguna manera la delinqüència, però la causa dels mals socials que tant ens perjudiquen és espiritual. És aquest camp que s’ha de treballar. Aquesta és competència exclusiva de les esglésies cristianes que han d’anunciar amb claredat que Jesús és el Metge que guareix la malura espiritual, el pecat, que causa la variada manifestació delictiva  que creix exponencialment. Sense Jesús, i la sang vessada en el Gòlgota no hi ha solució a la delinqüència.

Octavi Pereña i Cortina