QUI ÉS EL MEU PROÏSME?

Geraldine Schwarz, assagista francoalemanya, empra la paraula alemanya mitlaufer, un seguidor més. Penso que aquesta paraula és clau per entendre l’expansió el populisme de l’extrema dreta. El periodista Lluís Amiget li pregunta a Geraldine si el seu padrí es va fer nazi  només per diners. L’assagista respon: “I per comoditat i seguidisme, com milions d’alemanys. Van anar deixant que el nacionalisme excloent els afalagués primer i després els fets van  traspassar la línia vermella, des de la violència sistemàtica al genocidi fins a destruir el país que deien estimaven.”.

Com va aconseguir Hitler l’adhesió de milions d’alemanys? Així respon Geraldine: “Va repartir amb astúcia el botí expropiat als jueus i així va comprar les seves consciències i complicitats. També va afalagar els seus sentiments de superioritat amb grans desfilades i propaganda. Als mediocres els encanta l’èpica. Però sobre tot es van repartir un botí”.

Geraldine diu que es combat els nacionalismes excloents “amb cultura política”. Jane Addams, reformadora social i pacifista nord-americana, diu que el futur d’Amèrica el determina la llar i l’escola. El nen es converteix en el que se li ensenya. Per a bé o per a mal, vet aquí que hem de filar prim què ensenyem i com vivim”. La Jane l’endevina quan diu que s’ha de “filar prim què ensenyem i com vivim”. El problema rau en quina ensenyança s’ha d’impartir als nens i quin model moral i ètic han de rebre. Aquest és el gran dilema ja que no es troben models fiables que compartir amb els fills perquè quan siguin adults i assoleixin responsabilitats públiques les compleixin amb decòrum i no seguint el model nefast que donen els polítics actuals.

Si no existeix Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, que és la filosofia imperant avui, els pares no poden ensenyar l’ètica i la moral que il·lumini les consciències dels fills i puguin ser model de bon comportament per a ells. Moisès, dirigint-se al poble per instruir-lo en els camins del Senyor que els havia alliberat de l’esclavatge egipci, els diu: “Mira, us he ensenyat estatuts i judicis, tal com el Senyor el meu Déu, m’ha mostrat, perquè feu així en la terra on entreu per posseir-la. I els guardareu i els complireu, perquè aquesta és la vostra saviesa i el vostre seny als ulls dels pobles que escoltaran  tots aquests estatuts i diran: Certament aquesta gran nació és un poble sant i assenyat. Perquè, quina gran nació té Déu tan a prop d’ells com el Senyor, el vostre Déu, en tot allò que l’invoquem?  O quina gran nació té estatuts i judicis justos, com tota aquesta Llei que jo poso davant vostre? Només tingues compte de tu mateix  i guarda la teva ànima diligentment, no sigui que oblidis les coses que han  vist els teus ull, i s’allunyin del teu cor tots els dies de la teva vida, i les faràs conèixer als teus fill i als fills dels teus fills” (Deuteronomi 4: 5-9).

Jane Addams diu que el futur d’Amèrica es troba en la llar i l’escola i demana que s’ha de filar prim què ensenyem i com vivim. L’anhel de la pacifista nord-americana es troba en Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist que és la Veritat. Els pares han d’inocular en els cors dels seus fills les ensenyances divines que no tenen data de caducitat i que si se les fan seves podran contribuir a que el seu país sigui admirat pels estranys i diguin: “Certament aquesta gran nació és un poble savi i assenyat”. Actualment no hi ha cap nació que es mereixi aquest qualificatiu.

La manca d’autèntics valors morals i ètics es deixa veure en el comportament dels ciutadans i governants. Aquesta mancança ens ha portat al caos generalitzat que porta desengany i frustració als ciutadans. El malestar general ocasionat per la incompetència dels partits polítics provoca l’auge dels partits d’extrema dreta que carreguen contra immigrants, dones, homosexuals, nacionalismes…Els partits d’extrema dreta son nacionalismes excloents que porten a la destrucció dels països que diuen estimar. Malgrat que els afiliats a partits d’extrema dreta s’han recobert d’un vernís cristià, amb els fets desmenteixen l’ensenyança de Jesús : “Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva ment…Estimaràs el eu proïsme com a tu mateix” (Mateu 22: 37-40). Un doctor de la Llei “volent justificar-se  a si mateix va dir a Jesús: “¿I qui és el meu proïsme? (Lluc 10: 29). Jesús li dóna resposta narrant la paràbola que es coneix  com el Bon samarità. (Lluc 10: 30-37). Un home malferit per uns bandolers es troba estirat vora el camí. Dos religiosos que anaven pel camí veuen l’home estès a terra. Passen de llarg sense auxiliar-lo. Un samarità, persona mal vista pels jueus, també es troba amb el malferit. S’atura i auxilia a l’home estirat a terra. Acabada la narració de la paràbola Jesús es dirigeix al doctor de la Llei que volia saber qui era el seu proïsme, dient-li: “Quin d’aquests tres et sembla va ser el proïsme de qui havia caigut a mans  dels lladregots? El doctor de la Llei amb molt d’encert va dir: “El qui va fer misericòrdia envers ell”. Llavor Jesús li va dir: “Vés, i tu fes igual” ¿Amb quins ulls pot mirar Jesús als aris d’extrema dreta que manifesten tan poca misericòrdia pel seu proïsme?

Octavi Pereña i Cortina