ASSETJAMENT PORNOGRÀFIC

“Em dic Sergio, tinc 27 anys i sóc ex usuari  de pornografia des de fa més de dos anys. De tota la meva vida, he viscut realment 13 anys de debò, la resta els he passat com addicte al plaer del porno. Quan vaig fer 11 anys, un company de classe d’informàtica em va ensenyar un videojoc virtual amb què vaig acabar sent addicte en el transcurs dels anys…Fins que un dia, després d’una altra experiència sexual, es va despertar alguna cosa a dins meu. Em vaig adonar que havia tocat fons i, de tornada a casa, vaig començar a buscar com podia deixar l’addició a la pornografia i no al sexe. Perquè l’addicció al sexe va arribar a través de la pornografia” ( citat per Celeste López).

Alejandro Villena, psicòleg expert en sexualitat de la institució Dale una Vuelta, diu: “Moltes de les violacions que es registren cada dia tenen l’origen en el consum de porno. i sobre tot les agressions  sexuals grupals, que cada dia n’hi ha més. Els webs que mostren violacions en grup són alguns dels més vistos. També els de pedofília”.

No existeix causa sense efecte. Quina es la causa  de l’increment de la violència sexual infantil? Segons el psicòleg Alejandro Villena la pornografia en té molta culpa. Però s’ha d’anar més enllà per descobrir l’autèntic responsable. ¿Ens hem parat a pensar perquè el infants i adolescents es deixen atrapar per la pornografia? l’única causa creïble és perquè per ser descendència d’Adam els infants són pecadors. Sortiran a la palestra els negacionistes qe diuen que els nens neixen sent bons i que les circumstàncies externes són les que els fan dolents. És cert que el model sexual que transmet el porno ensenya  un comportament sexual que no s’ajusta a la realitat. Si no fos perquè en els nens es dóna una predisposició a deixar-se guiar per ell, allò que els seus ulls veuen els relliscaria i no faria cap impacte en ells. Per ser descendència d’Adam els nens naixen enemistats amb Déu. Els negacionistes surten al carrer cridant que Adam és un mite com ho són els déus greco-romans. Podran negar la historicitat d’Adam, però com tenen ulls que no hi veuen són incapaços d’entendre què és el que passa en els infants i adolescents. Els infants com els adults són pecadors amb distints graus de dolenteria.

El rei David d’Israel va ser convicte d’adulteri i d’assassinat. Les malifetes es van mantenir en secret fins que Déu va dir prou i va enviar el profeta Natan perquè amonestés el monarca. Fruit d’aquesta admonició, que va ser efectiva David va escriure el salm 51, que haurien de llegir els negacionistes. Destacaré el que diu sobre els nadons: Heus aquí, en iniquitat vaig ser portat, i en pecat em va concebre la meva mare” (v. 5). Donant per bo que cap descendent d’Adam és lliure de pecat, continuarem amb el tema.

L’apòstol Pau escrivint als cristians d’Efes el recorda que quan van creure en Crist van abandonar el paganisme amb la seva abominable manera de viure. Tenint en compte que els nadons per naixement natural són pecadors inconversos, es dir, pagans. Allò que l’apòstol diu als adults és pot aplicar perfectament als infants i adolescents que es deixen seduir pels videojocs pornogràfics: “Per tant us dic això: Testifico en el Senyor que no camineu ja com els altres gentils, en la vanitat del seu pensament” (Efesis 4: 17). L’apòstol recorda als cristians d’Efes els excessos idòlatres-sexuals, característica de a cultura greco-romana. Els excessos sexuals no tenen límits. Inclús la religió que hauria de ser un mitjà per frenar-los, els fomentava amb la prostitució sagrada. ¿No ens estem capbussant en la piscina de la immoralitat sense límits? ¿No estem recuperant les orgies sexuals pròpies de la cultura greco-romana? ¿No s’està fomentant aquesta decadència quan es demana que s’ensenyi en les aules la filosofia greco-romana?

El Senyor escull Pau “perquè els obris els ulls, a fi que es converteixin de les tenebres a la llum, i de la potestat de Satanàs a  Déu , perquè rebin la remissió dels pecats i l’herència entre els santificats per fe en mi (Crist)” (Fets 26: 18). Caminar en la vanitat del pensament com fan els incrèduls porta a adorar la criatura en lloc del Creador la qual cosa té les seves conseqüències negatives: “S’han tornat insensibles, s’han tornat a la disbauxa per cometre àvidament tota mena d’impuresa” (Efesis 4: 19). ¿No és el que ressalta Celeste López en el seu escrit on denuncia la perillositat de la pornografia que destrossa els infants i adolescents amb la conseqüència que Déu els lliura a passions deshonestes fins el punt de convertir l’ús natural del sexe pel que és contra natura.

El desenfrenament sexual només es podrà aturar quan el homes i les dones deixin de veure’s mútuament com objectes de plaer sinó com a persones que s’han d’estimar amb l’amor amb que Déu els estima. Aquest canvi de comportament no l’aconsegueix ni la filosofia, ni l’educació, ni la religió. Només Jesús pot canviar els gustos.

Octavi Pereña i Cortina