EL PERILL DELGRUP
El comportament
és contagiós entre els adolescents. El bon fer dels companys configura el grup.
Tanmateix, la mala actitud li dóna forma. La influència que els adolescents
s’exerceixen mútuament és molt forta. Les conseqüències de pertànyer a un grup,
per a bé o per a mal és evident. Per tal de no ser foragitats de la colla
s’abandonen les pròpies conviccions i s’accepten les normes que s’estableixen.
En l’adolescència les conviccions no són clarament definides. Els adolescents
necessiten ser guiats pels pares i no per les xarxes socials o altres
influencies alienes, premiant o castigant els fills segons sigui el seu
comportament. “Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni quan sigui vell no
se n’apartarà” (Proverbis 22: 6).
La influència que
els adolescents es fan mútuament és molt forta i amb molta freqüència
indesitjable. Els comportaments incorrectes en els adolescents són nombrosos, per això és tant important que
sàpiguen escollir el grup els nois i les noies que s’inicien en el camí a
independitzar-se. Sovint és massa tard per adreçar l’arbre que creix torçut
quan el tronc ha perdut la flexibilitat. Arribat a aquesta situació, intentar
adreçar-lo, el que s’aconsegueix és que el tronc es trenqui. Quan la influència del grup ha arrelat
profundament en l’ànima és molt difícil reparar el mal causat. Per evitar que
s’arribi a aquest extrem, que sigui el grup que marqui el comportament dels
seus components, és necessari prevenir el mal. La prevenció s’anomena educació:
que té l’objectiu de formar persones capaces d’auto governar-se per no ser
dirigides pels altres. La tirania del grup atrapa als adolescents de
personalitat feble. Per això, una sana formació religiosa ha de ser la base
d’una bona educació. Aquí es presenta un dilema: ¿Qui és el responsable
d’impartir una formació religiosa sana?
Avui segueix sent
sobre la taula el problema que no s’acaba de solucionar: Religió a l’escola: sí
o no. La resolució d’aquest problema es planteja malament perquè es busca
l’interès partidista i no el benestar dels alumnes. L’església, sigui quin
sigui el seu nom o l’estat, sigui quin sigui el seu color polític, ambdós
persegueixen controlar l’educació infantil perquè saben que els nens educats
sota la seva influència quan siguin grans, molts no abandonaran les ensenyances
rebudes durant l’etapa escolar: “Instrueix el noi concernent el seu camí: i ni
quan sigui vell no se n’apartarà”.
Per inferència
ens hem referit a que siguin els pares els qui per declaració divina
imparteixin una sana instrucció religiosa per fer forts els seus fills perquè
quan comencin a volar no caiguin en la xarxa de la tirania del grup. Moisès
dirigint-se al poble, diu: “Aquestes paraules que jo et mano avui, seran en el
teu cor, i les ensenyaràs diligentment als teus fills…”(Èxode 6: 4-9). El
Senyor mana a Moisès que digui al poble que ensenyi als seus fills la paraula
revelada “perquè et vagi bé, i perquè pugueu ser multiplicats molt a la terra
que regalima llet i mel, tal com el Senyor, el Déu dels teus pares t’ha ensenyat”
(Deuteronomi 6:3). La formació religiosa dels fills basada en la veritat de la
Paraula de Déu serveix perquè els qui beuen en la seva font els vagi bé en la
terra on habitin.
Atès que tractem
el tema de la influència que el grup exerceix en els qui hi formen part, la
Bíblia hi té quelcom a dir perquè els fill no es deixin atrapar per ella i els
“vagi bé” el seu trajecte per aquest
món. Avisa del perill que els poden ser determinats grups: “Fill meu, si els
pecadors et volen seduir, no hi consentis. Si et diuen: vine amb nosaltres,
estiguem-nos a l`aguait per vessar sang, posem una emboscada a l’innocent sense
motiu: engolim-los vius com el sepulcre, i sencers, com els qui baixen a la
fossa. Trobarem tota mena de valuosa riquesa, omplirem les nostres cases
d’espoli, tu posaràs la nostra sort amb nosaltres, tindrem tots una bossa en
comú. Fill meu, no vagis pel seu camí, guarda el teu peu del seu sender, perquè
els seus peus corren cap al mal, i s’apressen a vessar sang. Veritablement és
endebades de posar la xarxa davant dels ulls de qualsevol ocell, i ells es
posen a l’aguait de la seva pròpia sang, posen una emboscada contra les seves
pròpies ànimes Així són els camins de tots els que cobegen el guany injust, que
pren la vida dels seus posseïdors” (Proverbis 1:10-19).
Aquest text
descriu de manera excel·lent les bandes del carrer que tants estralls ocasionen a les persones i mobiliari públic i
dispendi onerós a l’erari municipal. La influència que mútuament s’exerceixen
el adolescents sovint no és desitjable. En aquesta edat les influències nocives
són molt contagioses. Aprenen a beure sense control, a drogar-se fins perdre
l’autoestima, a ser agressius amb les noies i amb les persones que no els
agraden, a practicar comportaments il·legals que són perjudicials per a ells
mateixos.
Abans que els
fills es vegin atrapats en les xarxes de grups nocius, els pares han d’instruir
els fills en els camins del Senyor pel seu bé, perquè puguin caminar per aquest
món tant farcit de trampes posades estratègicament per enganxar els incauts.
Els pares que
inverteixin en el Senyor és un gaudi per a ells i una assegurança per la
felicitat dels seus fills.
Octavi Pereña
Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada