VI NOU EN BOTS NOUS

Els cristians van recollir tots els elements de les Saturnals per santificar aquesta celebració popular pagana del solstici d’hivern que es celebrava del 21 al 25 de desembre. La transició de les Saturnals al Nadal va durar segles. Va ser el Concili de Tours (567) que es va decretar període festiu entre el 25 de desembre al 6 de gener.

Els deixebles de Joan el Baptiste i els fariseus  que dejunaven li fan arribar  a Jesús la queixa del per què els seus deixebles no dejunaven. Jesús els va dir; “¿Poden dejunar pot ser els amics del nuvi mentre el nuvi és amb ells? Tot el temps que tenen el nuvi amb ells, no poden dejunar” (Marc 2: 19).

En el temps de Jesús l’extremisme legalista del fariseus que era contraposat  a la misericòrdia de Déu feta carn en la persona de Jesús, no podien coexistir. Eren dos conceptes irreconciliables. És per aquest motiu que Jesús es va convertir en l’enemic número u de fariseus i classe sacerdotal. Amb el propòsit d’il·lustrar la incompatibilitat existent entre legalisme i misericòrdia Jesús narra la paràbola del vi nou i dels bots nous: “Ningú no fica vi nou en bots vells, perquè sinó el vi nou rebentaria els bots i el vi es vessaria i els bots es farien malbé, sinó el vi nou s’ha de ficar en bots nous” (v. 22).

Anem a la celebració del Nadal. D’entrada s’ha de tenir present que la celebració del natalici de Jesús no és bíblica. L’església apostòlica no el celebrava. A Mesura que l’església s’anava allunyant de l’ensenyança bíblica el buit que es deixava s’anava omplint   amb doctrines i costums  pagans. Una de les incorreccions va ser instituir celebrar el naixement de Jesús. Si el lector examina amb cura els relats bíblics relacionats amb el naixement de Jesús no hi trobarà res que pugui justificar el Nadal que avui es celebra. És una burda  cristianització de les Saturnals paganes tan profundament arrelades en el costumari cristià que ens fa creure que així s’ha de fer.

He citat la paràbola dels bots de vi perquè crec que encaixa perfectament amb el Nadal. Els bots de vi vell representen el legalisme que no encaixen amb el vi nou que és Jesús i el seu missatge. El paganisme és el bot vell on no s’hi pot posar el vi novell que és Jesús i el seu missatge. Com desfer-se dels bots vells del paganisme i substituir-los pels nous que puguin encabir el vi nou que és Jesús i la seva doctrina? Tot comença sentint insatisfacció pel cristianisme paganitzat que es comporta com l’aigua salada que com més se’n veu més set se’n té. Per satisfer la set es va a beure aigua a fonts contaminades que gratifiquen momentàniament  però desenganyen amb el pas del temps. El cristianisme paganitzat és una píndola amarga que deixa mal sabor de boca. El cristianisme paganitzat s’ha convertit en el Nadal desmoralitzador. Els principal responsables del desgavell en que s’ha convertit el cristianisme recau en les autoritats eclesiàstiques que no es preocupen en examinar si allò que ensenyen està o no d’acord amb la doctrina bíblica. La Bíblia és la plomada que s’ha d’emprar per saber si l’església es basteix sobre la Roca que és Crist o la sorra de les filosofies paganes.

Què ens diu l’Escriptura de Jesús que és el protagonista essencial del cristianisme?

Un àngel del Senyor se la va aparèixer en somnis a Josep i li va dir: “Josep fill de David, no tinguis por de prendre Maria la teva esposa, perquè allò que ha estat engendrat en ella és de l’Esperit Sant. I infantarà un fill i anomenaràs el seu Nom Jesús, perquè Ell salvarà el seu poble dels seus pecats. I això es va esdevenir a fi que es complís allò que el Senyor havia dit per mitjà del profeta, dient: Heus aquí, la verge concebrà en el seu si i infantarà un fill i li posaran per Nom Emmanuel,  que traduït és: Déu amb nosaltres”  (Mateu 1: 20-23).

“És important recordar que celebrar el Nadal, en un moment que aquesta festa ha adquirit tants sentits, vol dir que fa memòria reiterada del naixement de Jesucrist” (Josep Planelles, arquebisbe de Tarragona). Se li hauria de recordar a l’arquebisbe que de la mateixa manera que hi ha un evangeli que no és l’Evangeli, i s’anuncia un Jesús que no és el Jesús evangèlic (2 Corintis 11. 4), “sigui maleït” (Gàlates 1: 8), diu l’apòstol.

S’afirma que la imatgeria   va néixer a causa de l’analfabetisme existent. Aturem-nos a Mateu 1. 24, 25, que diu: “I Josep es va desvetllar del son, i va fer el que li va manar l’àngel del Senyor, i va prendre la seva esposa. I no la va conèixer fins que ella va haver infantat el seu fill primogènit, i el va anomenar Jesús”. Què li diu a qui contempla una pintura on Jesús jeu en el pessebre  amb Maria i Josep al seu costat i uns pastors que l’adoren. Penso que ben poca cosa  si no hi ha algú que l’instrueixi en el text bíblic. Llevat d’admirar el valor artístic de l’obra contemplada. Si ningú no li explica el significat se’n tornarà cap a casa sense saber què significa el Nom Jesús. Hi ha d’haver algú que li faci entendre les Escriptures. Vet aquí la importància de la predicació. l’apòstol Pau resumeix així el seu ministeri: “Perquè Crist no m’ha enviat a batejar, sinó a predicar l’evangeli, no pas amb saviesa de paraula, a fi que no sigui feta vana la creu de Crist” (1 Corintis 1: 17). “No he defugit d’anunciar-vos  tot el propòsit de Déu” (Fets 20: 27). El predicador no ha de distreure els seus oients amb oratòria eloqüent. “Saviesa de paraula”, diu l’apòstol. El predicador ha de captivar els oients amb la força de la paraula ungida per l’Esperit Sant que és el que fa que els oients entenguin i creguin la predicació escoltada i comencin a caminar en novetat de vida. Si no és així la predicació és com focs d’artifici que creen emocions que duren pocs minuts.

Octavi Pereña i Cortina