SOBREPROTECCIÓ LEGAL

“Pedro Sánchez va aclarir qualsevol dubte sobre la qüestió i va rebutjar totalment que els jutges puguin ser cridats a declarar davant les comissions d’investigació  obertes en aquesta nova legislatura al Congrés de Diputats”. “A petició dels vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial ( CGPJ) es vol que de la reunió que ha de celebrar el Consell surti una “rotunda posició” en contra de l’”assetjament” de jutges i magistrats i de les possibles compareixences parlamentaries”. Pel que llegeixo als diaris dedueixo que la judicatura es vol blindar de qualsevol  tipus d’investigació.

Si no fos perquè la judicatura està composta d’homes i dones pecadors com la resta dels mortals, el dret a pernada simbòlic és molt preocupant perquè la ciutadania es troba indefensa davant els excessos que la judicatura pugui cometre. Dóna la impressió que la judicatura es vol col·locar per damunt de totes les institucions de l’Estat. Que les vulgui controlar totes i que ella no pugui ser investigada. No és gens democràtic. Aquesta postura és molt prillosa.

És cert que les autoritats, la judicatura n’és una “han estat establertes per Déu” (Romans 13: 1), per governar amb justícia “perquè és un servidor de Déu per al teu bé. Però si fas el mal, tingues por, que no és en va que porta l’espasa, perquè és un servidor de Déu, un venjador, per castigar el qui fa el mal” (v.4). Si la judicatura no la formen persones verament cristianes, en lloc de ser servidors de Déu per castigar qui fa el mal i premiar qui va el bé, es converteixen en servidors de Satanàs que en lloc de ser justos es converteixen  en dèspotes sota l’empara d’una legalitat injusta.

La Bíblia ens alerta: “Encara he vist una altra cosa sota e sol: la maldat regna en la sala de justícia, la maldat ha pres el lloc del dret. I jo em dic: Déu jutjarà tant el bo com el dolent, perquè hi ha un temps per a cada cosa i per cada acció” (Eclesiastès 3: 16-19). Déu “fa caminar els consellers descalços, i fa necis els jutges” (Job 12: 17). Déu que és l’Etern que “existeix eternament, ha establert el seu tron per al judici. I Ell jutja el món amb justícia, Ell judica els pobles amb equitat” (Salm 9: 7, 8). Si Déu jutjarà el món amb justícia, la judicatura que és una autoritat per Ell establerta   no ho ha de ser menys.

En un aspecte les autoritats i l’església haurien d’anar junts però no mesclats. Si l’església es desvincula de l’excessiva intimitat amb les autoritats i és portadora de la Veritat de Déu que es troba registrada en les pàgines de la Bíblia es podrà comportar com la consciència de les autoritats. Un exemple bíblic que ens serveix d’instrucció en el tema que tractem. És el cas del profeta Natan i del rei David. El monarca havia comés adulteri amb Betsabé, l’esposa d’un oficial del seu exèrcit. De la relació adulterina Betsabé va quedar embarassada. El rei amb el propòsit d’amagar el seu pecat va fer cridar Uries, l’espòs de la dona ultratjada,  amb la intenció que cohabités amb ella. No ho va aconseguir. Quan David va ordenar a Uries que es reunís amb les tropes que es trobaven lluitant, li va donar un missatge perquè el lliurés a Joab el cap de l’exercit on deia que posés Uries en el lloc més perillós perquè l’enemic fos qui el matés. Així va succeir. El fet no va agradar a Déu. El Senyor   va encarregar al profeta Natan que amonestés el monarca. S’havia de tenir molt valor complir una missió tan delicada en una època que els monarques eren autòcrates.

El profeta amb molta mà esquerra  es presenta davant el rei i li relata la faula de l’home ric que tenia moltes ovelles i del pobre que només en tenia una que se l’estimava molt. El ric rep un hoste i per atendre’l li pren l’ovella al pobre. David es va enutjar i li va dir al profeta que aquest home havia de morir.  Llavors és quan el profeta li transmet al rei el missatge que Déu tenia per a ell: “Tu ets aquest home”. El profeta li recorda tot el que havia passat amb Betsabé i l’assassinat d’Uries i la ira que el fet li va provocar a Déu. Llavors va ser quan David va confessar el seu pecat: “He pecat contra Déu”. El profeta li diu al rei penedit: “També el Senyor ha perdonat el teu pecat: no moriràs”     (2 Samuel 12: 1-13).

David va escollir David com a rei d’Israel. El profeta Samuel el va ungir com a tal. El profeta Natan el va reprendre. Aquesta història ens ensenya que l’església té l’obligació de reprendre les autoritats que Déu ha escollit. La judicatura n’és una d’elles. Cap de les autoritats divinament escollides no és alliberada de complir la Llei de Déu. La valerosa  actitud del profeta Natan que es va enfortir en el Senyor és la que han d’imitar els qui es diuen representants de Déu a la Terra. Si giren el cap per fer veure que no veuen res, quan s’hauran de presentar davant el tribunal de Crist no podran al·legar innocència per no haver amonestat els membres de la judicatura que s’ho mereixen.

Octavi Pereña i Cortina