MESTRES ESTRANYS

El cantautor Javier Krahe ha estat absolt pel jutjat de lo penal de Madrid de l’atemptat contra la llibertat religiosa que destil·la la pel·lícula “Como cocinar a un Cristo para dos personas”. No exposo els detalls de la recepta perquè els considero de molt mal gust. Si el propòsit de Krahe era criticar la idolatria tan estesa en el món catòlic es mereix un excel·lent.

L’escriptora Lucía Etxebarria li diu a Krahe: “A veure si t’atreveixes a cuinar Mahoma”. La periodista diu que seria molt difícil, per no dir impossible, cuinar Mahoma “perquè mai no he vist una estatueta de Mahoma perquè la majoria dels musulmans consideren les imatges visuals dels profetes haram, prohibides, perquè l’islam creu que l’ús de les imatges  fomenta la idolatria al convertir-se la imatge en més important que el concepte que representa”

La periodista afirma que “l’Alcorà  no prohibeix explícitament les imatges de Mahoma” . El fet que aquesta prohibició no aparegui explícitament formulada en el seu llibre sagrat hauria de ser un motiu d’avergonyiment pels catòlics i d’altres esglésies afins ja que en la Bíblia, Antic i Nou Testament, es prohibeix amb tota claredat fabricar-se imatges que vulguin representar Déu. En els Deu Manaments tal com estan escrits en la Bíblia es llegeix: “No tindràs altres déus davant meu. No els faràs cap estàtua ni cap imatge…no et prostraràs davant d’ells ni els serviràs…” (Èxode 20: 3-5). A Deuteronomi, quan Moisès  refresca la memòria als israelites que eren a punt d’entrar en la Terra Promesa, recordant-los els Deu Manaments els diu: ”Guardeu, doncs, les vostre ànimes diligentment, ja que no vau veure cap forma en aquell dia que el Senyor us va parlar a l’Horeb d’enmig del foc, no fos que us corrompéssiu, i us féssiu una estàtua, la imatge de qualsevol figura, la forma d’un mascle  o d’una femella”              (4. 15,16). De Moisès diu l’autor d’Hebreus. “Per la fe, va deixar Egipte, no tement la ira del rei, perquè es va mantenir ferm com veient l’Invisible” (11: 27). Abans de rebre els Deu Manaments per la fe va abandonar Egipte enfortint-se amb la mirada posada en l’Invisible.

L’ensenyança de la Bíblia sobre la idolatria és prou clara, però l’Església catòlica la declara legal en el Concili de Trento, al declarar. “Cal retre honor i veneracions dignes a les imatges,  no perquè en elles hi hagi alguna divinitat o virtut que calgui honorar o invocar, sinó solament perquè venerem per elles el que representen. I quan ens llevem el barret o ens agenollem davant seu, adorem el Crist que representa”

Per ordre de Déu el profeta Samuel li diu al rei Saül: “Heus aquí, obeir és millor que no pas el sacrifici, i atendre que no pas el greix dels moltons. Perquè la rebel·lió és com el pecat d’endevinació, i la tossuderia, com la iniquitat i la idolatria. Com que tu has rebutjat la paraula del Senyor, Ell també t’ha rebutjat com a rei”                              (1 Samuel, 15:22,23). 

Lucía Etxebarria segueix dient: “Però és molt difícil entendre l’Alcorà  sense un professor que et guiï a través del dens  cripticisme  del seu llenguatge, de manera que molts memoritzen sures sense comprendre en realitat el seu significat “. No és aquest el cas de la Bíblia referent a la idolatria. “No et faràs  cap estàtua ni cap imatge…ja que no vau veure cap forma en aquell dia que el Senyor us va parlar a l’Horeb d’enmig del foc”. És una vergonya que els que no són cristians ensenyin al cristians a  no ser idòlatres! Al meu entendre la força expansiva  de l’Islam es troba en el fet que els seus seguidors es prenen al peu de la lletra no fer-se imatges de Mahoma encara que l’Alcorà no ho prohibeixi explícitament.

Octavi Pereña i Cortina